Esperar el vol – Aeroport de Sittwe
Un amic m’explica com va arribar a Sittwe, Ciutat al sud de Birmània, al golf de Bengala, prop de Bangla Desh, en un vol de conexió a Nova Delhi. El meu amic viatja molt per qüestions professionals, i em va explicar que mai s’havia trobat en una situació com la que va viure a l’aeroport de Sittwe. Ja he escrit un apunt d’aquesta Ciutat – ací – El fet es que quan va arribar encara no havíen obert el taulell per fer el check-in. L’aeroport, per entendre’ns, tipus casolà, petit, una pista i ni un bar o restaurant per prendre una beguda fresca. Feia molta calor. Surt de la ‘terminal’, creuant el carrer i troba un parell de bars-restaurants. Un d’ells amb un nom molt pompós: ‘Roma Fashion’. Demana una beguda fresca tot pensant de tornar a la caseta dita terminal per recollir la targeta d’embarcament. El més divertit va ser que va venir un empleat del mateix aeroport fins al bar i el va informar personalment que ja podia anar a facturar l’equipatge i que en menys de mitja hora sortiria el vol. Viatjar en avió amb aquest servei tant personalitzat i amable és un plaer ! Ni T4, ni T2 ni sales impersonals i fredes; només cal creuar el carrer i seure en una de les taules del bar.
He trobat aquesta fotografia d’un dels bars amb uns passatgers esperant el seu vol.
El mateix empleat de l’aeroport els va fer la fotografia.
El hall de l’aeroport era el menjador de l’hotel Miramar, i les pistes d’enlairament i d’aterratge, les senyava l’hidroavió amb la seva trajectòria. Dos vols directes a Roma i dos a Milà des del port de Pollença… Només era llevar-se les espardenyes i dir “avui no vindré a dinar; dinaré a Roma”. Abans de l’any 1942. Els hidroavions d’aquesta companyia (civil) estaven amarrats al mollet de Miramar.
Que no me diguin que ara estam més ben comunicats.
La comunicació, petar la xerrada, persona a persona, no es pot substituir per a res.