Chào ông Viêt Nam

N’Enric Balaguer – A tall d’invocació – blocaire d’aquesta casa va escriure un post informant de les Jornades sobre l’haiku a Casa Àsia on ell n’era un dels ponents. M’ho vaig fer anar bé per poder assistir-hi. Una decisió ben presa. Va ser un divendres de primavera absolutament radiant, malgrat algunes intervencions acadèmiques i feixugues, però necessàries i que em van fer recordar els anys d’estudis.

Jordi Mas López, professor de Llengua i Literatura Japonesa a la UA i membre del grup de recerca InterÀsia; ànima i culpable d’aquestes Jornades. Al vespre de divendres les seves forces físiques eren ja al límit. Va fer una grandíssima feina.

Rosa Delor, Sam Abrams, Enric Balaguer, Mercè Altimir, Miquel Desclot, Abraham Mohino, Denise Boyer, Francesc Parcerisas, Sebastià Bonet, van ser els ponents, que ens van parlar des de Felicia Fuster a Miquel Martí i Pol, Joana Raspall, Matsuo Bashô, Agustí Bartra, J.M. Sobrer, Jordi Vintró, Lluis Urpinell, Iban L. Llop, Francesc Prat. Els haikus en la Cultura i Literatura Catalana. 

Enric Balaguer, blocaire d’aquesta casa ens va parlar de L’estret camí de l’interior (o La senda d’Oku) de Matsuo Bashô. Ressonàncies en la Cultura Catalana. Entenedora, amena, interessant i descobriment per part meva de Francesc Prat i ‘El soldat rosa’.

Persones com jo, alienes al món literari, només ‘consumidora’ de poesia i literatura, sempre descobreixes poetes i escriptors desconeguts i amb molt de talent.

Les Jornades van acabar amb un Recital d’haikus en llengua catalana. Va ser la cirereta de les Jornades; August Bover, Jordi Coca, Miquel Desclot, Abraham Mohino i Dolors Miquel (creativa, explosiva, transgressora, vital), ens van regalar un recital magnífic.

Com sempre passa, quan entres en un món, en aquest cas dels haikus, en arribar a casa, faig una ullada a Vimeo, i en les recomanacions de l’staff, em trobo amb un seguit de videos als que han canviat el text i han escrit un haiku en cadascún d’ells, i animen als ‘vimeorencs’ a fer el mateix, escriure un haiku en el text dels seus videos! 
Una idea genial i vaig continuar envoltada d’haikus, en aquest cas en llengua anglesa, mentre mirava el video corresponent.

Una petita mostra, escollida per a mí, del que vaig escoltar divendres per la tarda:

Avui no parles.
L’olor de primavera
et sorprèn sempre.

A mitja tarda
observes les sabates
d’aquells que esperen.        Iban L. Llop (1975) Borriana.

Fotografia: Primavera en un petit passatge de barri. RG