Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Enuig

Aquest matí, he visitat una pàgina d’un diari important espanyol on pots entrar a diferents blocs escrits. En veure els noms he fet el corresponent ‘click’ per entrar-hi ja que el seu títol és ‘Uluru’. La curiositat de llegir el que una persona ha escrit havent visitat Uluru, la muntanya sagrada dels aborígens australians, 348 metres, en mig del desert, i destinació quasi obligada de tot viatger que s’endinsa per aquells deserts, m’ha interessat.
Senzillament ens mostra la fotografia que es va fer ell i el seu germà quan van arribar a dalt i es van despullar. El seu escrit només ens explica que la pujada va ser feixuga, que una vegada a dalt la vista era magnífica i que uns altres turistes que venien al darrera van somriure en veure als dos germans despullats. La fotografia ens els mostra amb una actitud diría jo de ‘gent triomfant’ ..
De cap de les maneres l’enuig em vé de veure dos homes despullats !!!! És el fet de la brometa, els comentaris, la supèrbia dels colonitzadors.
 
Austràlia, éssent un continent, un país absolutament inversemblant, meravellós, té moltes coses per avergonyir-se de la seva conducta envers els primers i únics habitants del continent que es van trobar quan els colonitzadors van arribar. Uluru és la seva muntanya sagrada, no un parc d’atraccions !
Precisament he estat llegint un article en el que s’explica com el poble Mutitjulu que viu al Northern Territory a les seves terres estàn patint un assetjament amb el mite del racisme i les violacions. Motiu: Fer-los fora de la seva terra, curiosament propietat legal dels Mutitjulu, perque en el seu territori trobem la mina d’urani més gran del món. El poder econòmic ‘globalitzat’ fa temps que s’ha posat en marxa.  Continuarà …..

Avui, però, vull retre homenatge a aquest poble, amb la fotografia d’Uluru que vaig fer ara fa un any, sense colonitzadors econòmics, polítics o turistes fent brometa. La fotografia de l’arxiu no és meva. Totes dues a la sortida de l’astre solar.


  1. Aquest color safrà semblasorgir d’un lloc viu, dedins la terra. No sempre som conscients del menyspreu que poden arribar-se a infringir unes persones a d’altres, uns pobles a d’altres. El saqueig, però, és ben conscient, ben calculat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.