Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Eleccions parcials a Birmània: 01 d’abril 2012

Publicat el 26 de març de 2012 per rginer
Diumenge 1r d’abril celebren eleccions parcials a Birmània. 48 escons en joc. Ja en vaig parlar en un altre apunt – ACÍ –

Daw Aung San Suu Kyi ha fet una campanya intensa. Ha viatjat al nord, al sud, a l’est i a l’oest del país. El seu partit, la NLD, i ella en concret, lluitaran per obtenir aquests escons. Ha trobat dificultats de tota mena, des de la prohibició de fer els mítins en els llocs escollits, de fàcil arribada per la gent, i haver d’anar fora Ciutats en llocs difícils per la mobilitat, o a rebre atacs per part de membres de la Junta, o aquest últim cap de setmana, no autoritzar a utilitzar un vaixell ràpid i gran per visitar diferents illes de l’Arxipièlag Mergui. 
Van viatjar en tres barquetes petites i el viatge es va allargar moltes hores, per una mar revoltada. Va tornar a Myeik, a terra ferma, va parlar, malgrat tot, davant més de 10.000 persones i va escoltar la gent de la Divisió de Taninthayi, sud-est del país, al mar d’Andaman, frontera amb Tailàndia.  El cansament, la presió constant i el malestar van aparèixer i el seu metge va decidir tornar a Yangon ja que les seves condiciones físiques eren molt dolentes. Ha cancel.lat els seus viatges programats. Té encara pendent un viatge a Natmauk, ciutat on va nèixer el seu pare el General Aung San.

Aquestes eleccions parcials seràn  les primeres en que participarà després de les que va guanyar per majoria absoluta l’any 1990. Daw Aung San Suu Kyi s’arrisca molt. Què pot fer en un Parlament dominat per majoria absoluta per el partit de la Junta Militar més un 25% obligatori d’escons per els militars ? Tothom s’ho pregunta. És una estratègia temerària? Totes les ‘reformes democràtiques’ que s’han anunciat i que són una realitat, són també una estratègia per part del Govern de la Junta, un maquillatge per fer contents als països veïns i als occidentals. Daw Aung San Suu Kyi vol entrar en el joc democràtic del seu país en inferioritat de condicions, però amb un suport popular més que evident. El Govern, l’exèrcit, té la força, ella té la raó. El poble encara té por, ella no en té gens ni mica.

Tots aquests canvis es palpen a les grans Ciutats, però en els petits pobles, els camperols, a les muntanyes, lluny, la vida continúa exactament igual. Problemes per accedir a l’educció, res de mobilitat, ni transport ni carreteres, rails de tren de joguina, electricitat zero, preus molt per sobre de la capacitat econòmica de la gent, sanitat inexistent. La gent, el poble, confía obertament amb Daw Aung San Suu Kyi. Ha aconseguit parlar a milers i milers de persones. Tothom té la mirada posada en les eleccions generals de l’any 2015.

Ara vindrà un temps de transició, amb més llibertats sí, però encara amb més de 800 persones empresonades per raons polítiques.

Guerrilles encara obertes entre l’exèrcit i els Kachin, o els Karen. Nens soldats formant part de l’exèrcit. Protestes sorprenents d’un grup de monjos a Mandalay demanant l’alliberament dels presos polítics. Una vaga llarga i encoratjadora de les treballadores d’una fàbrica tèxtil de propietat xinesa als suburbis de Yangon.

Convidats a visitar el país durant cinc díes, els redactors en cap dels diaris més importants amb seu fora del país, Mizzima a l’Índia, Democratic Voice of Burma a Noruega, The Irrawaddy a Tailàndia, van poder tornar al seu país després de més de vint anys. Intenten que tornin, però després del viatge ‘sorpresa’, aquests periodistes valents han rebutjat l’oferta, no no ho ténen gens clar i volen esperar a veure els aconteixements després de l’1 d’abril i ser a l’oposició a l’estranger per poder explicar tot el que passi a Birmània fins les eleccions de l’any 2015. És el que els han dit, companys que viuen a Yangon, a Mandalay, a Sittwe, a Mulmein, a Monywa. Qui podrà informar al món del què passa a Birmània si us quedeu ? 

Com serà la reacció del President Thein Sein si Daw Aung San Suu Kyi i el seu partit la NLD guanyen els 48 escons ? Perque tot sembla que serà així, malgrat les males arts i corrupteles que ja han començat a practicar.

Mentrestant els amics van explicant la seva vida de sempre, sense canvis, mateixos problemes, pobresa, molts infants al carrer sense escola, alliçonant a la població, ells i elles viuen amb el que tenen, somriuen, s’afanyen a que no els falti el més essencial per continuar endavant.
Aviat arribarà el nou any, de l’11 al 21 d’abril, festa gran a Birmània. La festa de l’aigua. Tothom es purifica amb l’aigua i entraran en un nou any ple d’incerteses i escepticisme, però també amb somriures optimistes.

Fotografía: Daw Aung San Suu Kyi a Myeik diumenge passat. Foto AP.

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.