Chào ông Viêt Nam

Ja han arribat a Hà Nôi. Els familiars del senyor Thin viuen als EE.UU. i han estalviat tot l’any per poder passar les festes del Tê’t Nguyên Dán, amb els pares, germans, cosins, oncles, tietes.
El senyor Thin viu en un poblet al nord de Hà Nôi, Cao Thon. Ell i la seva família han treballat de valent aquests últims dos mesos. Elaboren encens i han de produïr-ne molt per aquestes festes. Són la quarta generació de la família que es dediquen a aquest ofici. Més de cinc-cents anys que l’encens és el mitjà econòmic del poble. És bonic veure el seu treball acabat ( arxiu ) en una botiga on vaig fer la fotografía.

Tres díes de celebracions, tradicions, desitjos, any nou, aniversaris. El senyor Thin és un home feliç. Els seus familiars que van marxar als EE.UU. abans d’acabar la guerra, tornaran al poble per les festes.

Els vietnamites creuen fermament que els seus ancestres els visiten aquests díes, i és per això que han preparat uns altars dins a casa on sempre hi és l’encens, les flors i les fotografíes dels familiars que ja no viuen a la terra. No falten les menges i els diners, i la branca amb les flors de presseguer o albercoquer que simbolitzen la sort i la prosperitat durant tot l’any.

Hien, el fill petit del senyor Thin, ha trobat a bon preu un taronger ple de fruits, i aquest és un bon senyal ! Com més fruita té l’arbre, més bona sort i prosperitat per la família.
El transport de l’arbre, com podem veure en la fotografia, és una característica molt habitual en aquest país. La motocicleta serveix per a tot i no hi ha la Urbana per posar multes !

El primer dia del Têt esperen la visita d’una persona. La primera que entra per la porta de casa. És un familiar o un amic, però escollit. Una persona amb diners, de prestigi, feliç. El senyor Thin està content, per partida doble. Enguany serà un molt bon amic que no s’han tornat a veure des de fa molts i molts anys i que ha fet fortuna a Europa i és un home ric, feliç i bona persona. Els portarà sort a ell i a tota la família.
El segon dia per ser a casa tot el dia esperant les visites d’amics, veïns i conversar, beure, menjar, plegats al voltant de les diferents taules repartides per tota la casa.
El tercer dia és el senyor Thin i la seva família que visiten els mestres de l’escola dels seus fills o professors d’universitat, i els socis o propietaris d’empreses per qui
treballen, en aquest cas les botigues que li compren la seva producció d’encens.
 

Prohibides les converses negatives, les discusions i enfadar-se. I el comiat sempre desitjant el millor per a tothom, com per exemple:  Desitjo que flueixin molts diners dins a casa teva com l’aigua del riu, i marxin poc a poc com una tortuga.

L’últim dia també és el moment per anar a visitar les tombes dels ancestres. Deixen encens, flors i espelmes. Els budistes van a resar a la pagoda i els catòlics assisteixen a una missa al vespre, una mica com la missa del gall de casa nostra.

El Tê’t no és només el primer dia del nou any, també celebren l’aniversari de tothom. Encara avui és una mica difícil saber el dia del naixement d’un vietnamita. Els infants celebren l’aniversari el primer dia de l’any sigui quin sigui el seu signe del zodiac. Pel matí del primer dia del Tê’t els pares feliciten la canalla per ser un any més grans i els donen un sobre de color vermell – li xi ( el color de la sort ) on hi han posat diners, normalment un bitllet de 10.000 Dongs. Pares, avis, familiars, amics, tothom té el sobre preparat. (Arxiu : L’infant obrint el li xi.) Poden arribar a recollir un munt de diners, si la família és nombrosa !

Són petites històries que es repeteixen en les llars de milions de vietnamites aquests díes.