Chào ông Viêt Nam

Entre els meus apunts, m’he adonat que vaig anotar que a Hoi An, el 1r dia del 3r mes llunar, es celebra una festa per els nens-pastors dels búfals, dins una celebració consagrada al Geni de l’Agricultura.

En un segon viatge que pugui fer a Viêt Nam haig de visitar la part central del país i sobretot Hoi An i Hue, que no vaig poder arribar-hi l’any passat, per els esdeveniments atmosfèrics resumits en un tifó molt violent.

Ara sí puc penjar una de les diverses fotos que vaig fer d’aquest animal, i que forma part del pasaitge de Viêt Nam.

‘Després d’ún dia de treball als camps, és un goig veure’ls com descansen dins l’aigua dels rius, i el nostre amic el búfal prèn un bany ben merescut, com podeu observar en la fotografia. Riu ‘Sòng Cháy’. Muntanyes de Lao Cai-Sapa.

He trobat el mateix poema que vaig traduïr en el meu anterior post, en un molt bon francès i que ara mateix us faig conèixer ( sense traducció ) :

– Buffle, oh! écoute ce que je te dis mon buffle:
Mon buffle ira a la rizière, mon buffle labourera pour moi.
Repiquer, labourer, sont les tâches habituelles du cultivateur.
Moi que voici, toi que voilà, qui de nous plaint sa peine ?
Tant qu’il y aura des épis à la gerbe du riz
Mon buffle aura de l’herbe à manger dans le champ’.

És una canço molt i molt popular a Viêt Nam.

Molt millor aquesta traducció feta del vietnamita al francès i que he llegit en un petit llibre que vaig trobar al FNAC i que pertany a una col.lecció de ‘Le petit Mercure’ i s’anomena ‘ Le goût de …..’ amb diferents texts, tots referits a Viêt Nam de Jean Tardieu, Marguerite Duras, Bao Ninh, Alain Dugrand i molts altres escriptors vietnamites, desconeguts per nosaltres.’