Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

EL GAT – Nam Mó’i Xuàn Tàn Mào 2011 – Pau i esperança

Publicat el 3 de febrer de 2011 per rginer

Aquest és el gat, femella, d’aquest Any Nou 2011; el seu nom la Porculi. 
Veina de Can Boter, en un petit racó del Montseny.

Tots els nascuts els anys 1903, 1915, 1927, 1939, 1951, 1963, 1975, 1987, 1999 i 2011 són gats.

Gent amb molta sensibilitat, amables,educats, amb molta conversa i amants de la literatura.
Però existeix un gat metàl.lic, el dels anys 1951 i enguany 2011, que són tot el contrari; forts, resistents, s’adapten a qualsevol situació, determinants. No els agrada fer amics gats. 
I també ens trobem amb gats de fusta, els anys 1915 i 1975. Generosos, oberts, i sacrificats. Molt vulnerables i presa fàcil per els seus enemics.
I els gats d’aigua, 1903 i 1963. Amants de la pau, emocionals i carinyosos. Bons sentiments i solen ser enganyats.

Però tots els gats són detallistes; els agrada ser polits i fugen ràpid davant del caos. També són conservadors, massa. El seu cor és gran i els agrada fer amics.

La Porculi penso és una gata de fusta o d’aigua ? ….. I també hi han gats metàl.lics en aquest món que només volen gats al seu entorn com ell, ni volen deixar el poder, ni deixar de robar al seu poble, ni deixar d’enriquir-se. Els gats de fusta i d’aigua són les seves víctimes.
Gats metàl.lics que es posen ells mateixos cadenes per resistir i actuar amb violència.
Però no compten que són molts més els que diuen no i no, i malgrat ser metàl.lics, finalment es fonen. I els gats d’aigua i de fusta acaben guanyant.

Avui sí que és el primer dia del Tê’t i reconec que em faig molt pesada ….Però potser hi ha un motiu …. Enguany havia de ser a Hà Nôi i Hú’e per celebrar l’any i no ha estat possible. L’any vinent serà l’any del drac …. qui sap ??

Pau i esperança viva, forta, són els meus desitjos escrits en un paper de color vermell símbol de la sort i felicitat per a tothom.


  1. … i és que “la” Porculi a més de felix catus és femella (una princeseta), cosa que multiplica ( de manera exponencial) les seves virtuts, qualitats i totes i cadascunes de les seves particularitats (estimats mascles: no faig la pilota -no em cal-: certifico, és lo que hi ha).

    La Porculi, no ho dubto pas, és una gata d’aire: etèria (lleu com la son que ve abans d’anar a dormir), sàvia i misteriosa, poderosa (detè el temps amb la mirada) i cauta (com guarda aquell secret (cabdal!) rera els seus ulls de maragda!).

    Ella és l’espai, l’espai fet d’aire, on nosaltres habitem i fem les nostres coses sense importància.

    Ara la veig com dorm: el món resta en pau: és ella qui ens salva.

  2. Omplirem el camí cap el país d’anar i no tornar amb papers vermells, com pètals de clavells i de geranis i un desig fraternal. Cercarem els gats, tots els gats d’aire o d’aigua, de fusta o senzillament de carn i os i compartirem l’ombra  i el viatge. Potser ens salvin de banalitats, com diu en D.
  3. Roser…acabo de descobrir que jo també soc gat, del 75… així que de fusta, no? 🙂
    aquest blog és un pou… sempre hi aprenc coses noves!  gràcies!
    ptons, Sandar

Respon a lo fuflinillu Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.