Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

El cor, dos germans, la Mediterrània

Publicat el 4 d'agost de 2010 per rginer

En V. i en S. dos germans, el gran i el petit. Orfes de mare quan el gran tenia vuit anys i el petit quatre. Uns anys durs. Internat; convivència difícil; treballar i deixar els estudis; viure en temps difícils, molt difícils; formar famílies; fills; nets; caracteritzats per la seva tranquil.litat, el saber ‘estar’, el saber estimar.

El petit (59 anys) va marxar de viatge aquest mateix mes d’agost, estiu, vacances, fa ja cinc anys, el gran (69 anys) ho va fer ahir. Tots dos per culpa del seu cor, tots dos en el mateix mes, estiu, vancances, mar, per això eren germans; un cor potser massa gran ? Potser perque van tenir una infantesa dura, difícil, però que van poder superar per el seu gran cor? I aquest cor els ha fallat, a tots dos.

De ben segur que avui ja s’hauràn trobat, on sigui, en un racó, prop de la mar, que tots dos estimàven tant. Com la de la fotografia … la Mediterrània, entre dues illes, Menorca i Mallorca, a la sortida del sol.

Ja no puc continuar … llàgrimes i records … però continuarem el camí fins el final, el que aquests dos germans van intuïr i van començar a fer camí quan la seva mare els va deixar quan eren petits.


  1. Querida TIETA, las cosas no pasan porque si… ya sabes que el papa era muy responsable y desdes que el tio Santi se marcho de viaje, en cierta manera estaba ya preocupado por saber si habria sabido encontrar el camido para estar por fin al lado de esa madre que nunca pudrieron disfrutar…Aqui , aunque simepre quedan cosas por hacer, siendo justos, le faltaba mas ese otro amor que nunca tuvo y necesitaba estar con ellos, tranquilo, sosegado y por fin sin, que ya nunca nadie los separara… Aunque me invade una gran pena por no tenerlos conmigo, mi  padrino!! mi querido padrino…y mi padre…. intentare no ser egoista y alegrame con ese momento de union entre ellos. No me queda mas que decirte que yo desde aqui , te quiero. Carol

  2. els destins, els anhels. I tu, dempeus , ho deses tot al teu cor, on tot roman viu, i tu continues el viatge valuós de la vida. El nostre conhort

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.