Chào ông Viêt Nam

Fins l’any 1945, els casaments a Viêt Nam eren pactats i amb unes arrels confucinianes molt estrictes. Hi havíen diferents etapes desde ‘lê xem mât’ contemplar la cara de la noia i acordar amb la família el festeig i el compromís. La família del noi visitava la família de la noia portant els regals tradicionals; tè i nous d’areca. Els joves podíen mirar-se i estar junts una estona.
Posteriorment es celebrava la cerimònia del compromís ( en vietnamita ‘àn hôi’ ) demanar en matrimoni a la noia. Els pares del nuvi havíen de portar més regals; nous d’areca, fulles de betel, tè, un porc, arròs, pastís d’arròs (‘bánh dày’),
galetes d’arròs i molts més regals.
”’Tots ben embolicats amb paper vermell i amb tiges de bambú i molt ben col.locats dins les capses lacades. Part d’aquests regals eran distribuïts entre familiars i amics per fer-los saber que eren convidats al casament.
Després de dos o tres anys del compromís, aleshores comença la preparació del casament. Comencen escrivint cartes amb les propostes. Joies en or pur, diners, vestits, arròs, alcohol, carn …. tants i tants regals, que més d’una vegada una de les dues famílies havía de demanar préstecs.
Aquests casaments podíen ser la causa de la ruïna de les famílies i les diferències entre el món rural i els lletrats i els mandarins es feia més que evident.

Després de 1945, els casaments van ser molt simples, sense regals i cerimònies curtes. Només hi eren presents els familiars més propers, amics, companys de treball i els representants de les fàbriques, oficines o cooperatives. Aquests representants recordàven als nuvis ” no oblideu els vostres deures envers el vostre país’.

Avui, els casaments no són ni una cosa ni l’altra, més aviat una mica de tot; tradició, regals, festeig llarg i una festa com més gran millor. Convidats, mínim de 700 a 800 persones amb l’obligació de fer un regal com a mínim de 200.000 a 300.000 Dongs ( 10 a 15 Euros al canvi d’avui ). Una tercera part del sou d’un funcionari i de vegades 2/3 !!Amb aquests regals, els nuvis recuperen tot el que han gastat i de vegades ténen guanys !!
Però per la persona que rebi tres o quatre convidades en un any, pot ser la seva ruïna !

Vaig veure nuvis fent-se les fotografíes als jardins del Museu Etnològic; també quan viatges per carretera o pels canals del Mekong es veuen cases amb guirnaldes i moltes flors; quan entres en algún poble pots veure tot un seguit de persones darrera dels nuvis; festes multitudinàries als hotels.

I per què aquesta fotografía d’un grup de nois jugant a futbol a la platja de Nha Trang ? L’explicació és veritablement curiosa i impossible de creure que pogués passar en un país del primer món: Avui dissabte, l’equip de futbol de Viêt Nam juga contra l’Irak els quarts de final de la Copa Àsia. No només no juguen els set millors jugadors perque són a la presó complint la condemna per haver acceptat diners per perdre un partit, sino que un migcampista, el millor, Phan Van Tai Em, tampoc podrà jugar, perque el partit coincideix amb el seu casament !!!!

Ell mai va creure que passaríen als quarts de final, i ara no pot de cap de les maneres cancel.lar el casament. Tot està preparat; els convidats, els regals, la cerimònia.

L’entrenador austríac senyor Riedl encara no ho entèn ….
però les famílies, els convidats, els nuvis, sí que ho entenen.

”’