El banian – l’arbre de la melangia
El banian és un arbre poderós, enorme, amb unes branques i unes arrels immenses. Creix a quasi bé tots a els paísos del tròpic i crec que a l’Índia es troba el més gran del món.
A Viêt Nam en vaig veure molts. Era la primera vegada que em trobava davant aquesta meravella d’arbre i certament és un monument més.
El de la fotografia el podeu admirar al llac Hoan Kiem, a Hà Nôi, al temple Ngoc Son, centre neuràlgic de la Ciutat.
A Angkor, Cambodja, crec que els troncs i les arrels formen ja part dels temples.
”””’Els vietnamites que viuen lluny del seu país; exiliats, fugitius de la fam i la pobresa, quan veuen fotografíes o pel.lícules del seu país, la melangia els arriba immediatament i s’emocionen, quan veuen els banians. Els trobes sobretot davant dels temples, les pagodes i les cases comunals dels pobles vietnamites.
Els escriptors sempre escriuen en els seus texts o poesíes les seves experiències quan eren infants i expliquen com de menuts corríen a seure sota els banians quan el sol ja desaparexia a l’horitzó i sentir l’aura suau del vespre en el seu cos. Per ells el banian era un edifici i no un arbre. Era el lloc per somiar, per estimar.
Les seves branques moltes vegades són més altes que les torres de la pagoda i els troncs són com moltíssims braços i mans enredats entre ells.
Els seus fruits són petites figues que els micos i altres animals mengen amb delit.
Hi ha com un cert misteri en aquests arbres, com si amaguéssin els esperits o les ànimes i quan veus les seves branques burxant el terra o enfonsar-se dins l’aigua, sempre penses que vol estar arrelat per sempre a la terra cercant els seus secrets.’
L’arbre i la terra són tot un. Els infants saben molt bé que els arbres són aixoplucs protectors per als somnis i la màgia..Sempre , menys quan trona, és clar.