Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Diumenge de febrer

Calia aixecar-se aviat. En G. corria la Mitja Marató de Gavà i dues hores abans de la sortida un corredor ha de menjar i omplir el seu dipòsit; un bon plat de spaghettis, parmesà i una mica de mantega.
El recorregut agradable: de Gavà a Castelldefels i tornada, vora la mar. En arribar a Gavà l’ambient era ja de marató. Gent de totes les edats corrent fent l’escalfament, cotxes aparcant, recollir el dorsal, els acompanyants carregats amb les motxil.les i roba.
Era la segona vegada que anava a Gavà després de la mort de la mare el mes d’agost de l’any passat. He passejat per els mateixos racons, recordant i recordant. He entrat al forn de ‘Ca la Xurra’, com sempre. Només li quedava un llonguet; els havia venut tots. Les madalenes, la coca, uns croissants petits. Per a mí un dels millors forns de pà del país.

L’arribada dels corredors la feran per el carrer de Sant Pere, l’antic nucli de Gavà. Entro a la floristeria. Na P. s’alegra de veure’m. Ja s’imaginava el que havia passat …. Continúa éssent la millor floristeria del país. Fins i tot tenia unes flors que només he vist a Austràlia i … les branques de flor de presseguer i albercoquer !
Però ara som en temps de la mimosa i la petita botiga era un esclat de color groc i olor. 

A 2/4 de 10 els corredors han començat la cursa, 22,097 km. Els veig sortir, contents, alegres, confiats. Casualment puc veure en G. i he pogut fotografiar aquest moment.
Arribo a la Rambla, el kiosk de sempre i faig el bescanvi del val del diari Ara i compro també el Magazine de La Vanguardia. Torno a passejar per els mateixos carrers més alleugerida; no he de portar la cadira de rodes de la mare. Tampoc pot menjar el petit croissant o el trocet de coca o ensaïmada de Ca la Xurra. El cafè ‘El Far de l’Illa’  és tancat. Era el lloc de seure, prendre un bon cafè ( El Magnífico) i petar la xerrada. Més endavant el de la cantonada sí que és obert i a més amb el detall de les flors, la mimosa que dona encara més emocions recordant les hores viscudes.

Els corredors comencen a arribar. Uns molt aviat; no més d’1 hora i 6 minuts, però la majoria després d’1 hora i 40 minuts. Grans, joves, noies, nois, cansats, alegres, tranquils. 
Finalment veig en G. molt tranquil, somrient, gens cansat.

…. i jo acabo de prendre el cafè en una taula on gaudeixo d’unes flors, la mimosa i uns cards de color blau. El sol ja ha tret l’ullet i aquest moment será un bell record.

En l’arxiu un parell de fotografíes. Una molt curiosa; un petit carrer de Gavà anomenat ‘El CARRER QUE NO PASSA’ i una instantània de la cursa.


  1. El pròxim diumenge seran les flors d’amatller les que que et prendran la mirada. Quan vaig tornar a Barcelona cada detall del barri era presència, s’omplia l’absència de racons de vida ben vius. Abraçada mimosa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.