Diumenge de febrer
Calia aixecar-se aviat. En G. corria la Mitja Marató de Gavà i dues hores abans de la sortida un corredor ha de menjar i omplir el seu dipòsit; un bon plat de spaghettis, parmesà i una mica de mantega.
El recorregut agradable: de Gavà a Castelldefels i tornada, vora la mar. En arribar a Gavà l’ambient era ja de marató. Gent de totes les edats corrent fent l’escalfament, cotxes aparcant, recollir el dorsal, els acompanyants carregats amb les motxil.les i roba.
Era la segona vegada que anava a Gavà després de la mort de la mare el mes d’agost de l’any passat. He passejat per els mateixos racons, recordant i recordant. He entrat al forn de ‘Ca la Xurra’, com sempre. Només li quedava un llonguet; els havia venut tots. Les madalenes, la coca, uns croissants petits. Per a mí un dels millors forns de pà del país.
L’arribada dels corredors la feran per el carrer de Sant Pere, l’antic nucli de Gavà. Entro a la floristeria. Na P. s’alegra de veure’m. Ja s’imaginava el que havia passat …. Continúa éssent la millor floristeria del país. Fins i tot tenia unes flors que només he vist a Austràlia i … les branques de flor de presseguer i albercoquer !
Però ara som en temps de la mimosa i la petita botiga era un esclat de color groc i olor.
A 2/4 de 10 els corredors han començat la cursa, 22,097 km. Els veig sortir, contents, alegres, confiats. Casualment puc veure en G. i he pogut fotografiar aquest moment.
Arribo a la Rambla, el kiosk de sempre i faig el bescanvi del val del diari Ara i compro també el Magazine de La Vanguardia. Torno a passejar per els mateixos carrers més alleugerida; no he de portar la cadira de rodes de la mare. Tampoc pot menjar el petit croissant o el trocet de coca o ensaïmada de Ca la Xurra. El cafè ‘El Far de l’Illa’ és tancat. Era el lloc de seure, prendre un bon cafè ( El Magnífico) i petar la xerrada. Més endavant el de la cantonada sí que és obert i a més amb el detall de les flors, la mimosa que dona encara més emocions recordant les hores viscudes.
Els corredors comencen a arribar. Uns molt aviat; no més d’1 hora i 6 minuts, però la majoria després d’1 hora i 40 minuts. Grans, joves, noies, nois, cansats, alegres, tranquils.
Finalment veig en G. molt tranquil, somrient, gens cansat.
…. i jo acabo de prendre el cafè en una taula on gaudeixo d’unes flors, la mimosa i uns cards de color blau. El sol ja ha tret l’ullet i aquest moment será un bell record.
En l’arxiu un parell de fotografíes. Una molt curiosa; un petit carrer de Gavà anomenat ‘El CARRER QUE NO PASSA’ i una instantània de la cursa.