Chào ông Viêt Nam

En la meva modesta opinió, el que cal és perseverar, continuar, insistir, lluitar, per aconseguir un estat propi, la independència. Està bé recordar el 10J2010, el moviment, la gent, tots plegats, però també no hem d’oblidar que estem on erem, no ha passat res de nou.

La teranyina espanyolista ha continuat i molt eixamplant el seu discurs,i amb fets concrets contra la nostra cultura i la nostra llengua, i el nostre patrimoni, i la nostra gent.
La crisi que patim, tothom al món, i nosaltres som d’eixe món, no ens ha de deixar veure l’arbre de la independència.
És perdre el temps voler convèncer a qui té les idees clares d’una unitat espanyola, però sí que és molt important continuar insistint en que la independència és l’única sortida possible dialogant, informant, sense conductes violentes, amb tranquil.litat, omplir de missatges positius aquest proper dissabte 9 de juliol, però reinvidicatius, contundents.
Volem viure en pau, dins el nostre país, en català, i basta !

Com escriu n’Emili Valdero, Doctor en Economia UB: Ara som una comunitat autònoma de règim comú que no recapta directament ni regula ni inspecciona els impostos dels seus ciutadans. El total d’ingressos dels pressupostos d’enguany que ens arriben sumen 17.391 milions d’euros. L’any 2011 els catalans pagarem, aproximadament, 60.000 milions d’euros. És a dir només un ridícul 29% dels 60.000 milions torna a casa. De cada 100 Euros d’impostos, només ens retornen 29 i 71 se’ls queda l’estat espanyol.



És un fre a la recuperació econòmica i a la sortida de la crisi. Un endeutament creixent. Una reducció en el nivell de vida. Educació, medi ambient, serveis socials, salut, cultura,  retallen i retallen i si una societat no és feliç, mai podrà arribar al cim.

Només és possible si tenim estat propi. El 9J és a tocar. A les 6 de la tarda, Plaça Urquinaona. Insistir i lluitar. El 10J ja va passar, ara és el 9J i molts d’altres díes més.

La meva tristor per el traspàs de’n Miquel Pairolí, gran periodista i escriptor, i en el seu últim article d’opinió (El Punt-Avui, 29/05/11), reprodueixo els seus mots:

Són tres bèsties negres per als poders que ara ens governen (crítica, història i reflexió, memòria) i que ens volen dòcils, emotius i oblidadissos.

Et trobarem a faltar ……