Dinar a Song Thap
No puc deixar d’escriure, i així ho vaig fer en el meu bloc de notes, el dinar que el Coronel Van i la seva família ens van oferir un dilluns, 2 d’octubre de 2007.
– Xúp cúa : Sopa de crancs amb hortalisses.
– Xà lách quà du dù cà rôt : Amanida de papaia i pastanaga.
– Nem : Rotllets camperols embolicats amb paper d’arròs.
– Ca ham trau / co’m trang : Carpa amb arròs. El peix el ténen dins la cendra durant onze hores amb mel i gengibre.
-Cha nuong / bun: Porc a la brasa amb ‘vermicelli’ d’arròs.
– Hoa qua : Fruita del temps.
– Tè o cafè.
‘Ja era ‘una mica’ experta en utilitzar els bastonets, però quan veuen occidentals, sempre et posen els coberts tradicionals, com una atenció, però crec que més aviat per ajudar-nos a menjar millor. De fet quan aprens a utilitzar els bastonets, acabes menjant sense presses, a poc a poc, descobrint uns sabors desconeguts.
La carpa, un peix que mai he menjat aquí, fet d’aquesta manera, va resultar un plat exquisit i no em vaig deixar ni les espines.
Els nem ja he après a fer-los a casa. M’agraden els embolicats amb paper d’arròs, amb les verdures crues i unes cuetes de gamba saltejades a la paella. La salsa amb el nuoc mam, vinagre d’arròs, una mica de bitxo, no gaire picant, i un afegit de sucre.
La fotografía correspòn al menjador de la casa del coronel Van amb la taula preparada. No cal dir que vaig deixar ‘una petjada’ meva en una de les cadires ……..
Fixeu-vos en l’altar dels ancestres del coronel Van al fons.
Vagis on vagis, una casa particular, un bar, un restaurant, un cafè, una botiga de roba de seda, tallers, els seus ancestres sempre hi són presents.’