Dies de calma a Mae Sot
Publicat el 20 d'octubre de 2009 per rginer
Diumenge ja marxo novament a Bangkok, una nit, per continuar el viatge que em portara a Laos. L’estada a Mae Sot esta essent molt, molt placida. Nomes l’activitat inacabable a l’escola amb els infants interromp aquesta tranquil.litat.
Fa calor, xafogor i quan es hora baixa s’ha d’anar en compte amb els mosquits.
Venen moltissims ocells al pati de la casa. I els dragonets es passegen per els sostres, pero els noto com mandrosos, no he vist encara cap que hagi fet un bon apat. A la cuina va entrar un llangardaix,bastant gran, molt bonic, de colors verd, blau i vermell. Va marxar tot just jo entrava a la cuina. Formigues, ja son com una companyia mes. Escoltant musica, llegint, parlant amb en Andy i en John el primer metge col.laborant a la Clinica Mae Tao i en John fent un reportatge de tot el que passa dins aquesta petita Birmania, de l’etnia Karen sobretot, i que vol sobreviure, manifestar el seu orgull com a poble i perseverar en el seu crit de llibertat i de poder tornar a la seva Birmania sense pors.
Aprendre els noms dels infants es dificil ….. molt dificil. Son llestos, i l’hora de dinar, tots agafant el seu cistellet i sentats a terra, menjant solets el que els pares han preparat.
Torno a casa, a les dues de la tarda. La calor apreta de debo. El cel es blau,. molt blau, sense contaminacions, els nuvols son molt viatgers i m’entretinc mirant-los i imaginar-me formes. Al voltant de la casa plataners, palmeres amb cocos, papaies, flors de mil colors. Pero no tot es idil.lic …… manca d’infraestructures, pudors, compte amb l’aigua.
Es un mon dificil. No hi estem avesats.
Malgrat tot ….. m’agrada.
Fa calor, xafogor i quan es hora baixa s’ha d’anar en compte amb els mosquits.
Venen moltissims ocells al pati de la casa. I els dragonets es passegen per els sostres, pero els noto com mandrosos, no he vist encara cap que hagi fet un bon apat. A la cuina va entrar un llangardaix,bastant gran, molt bonic, de colors verd, blau i vermell. Va marxar tot just jo entrava a la cuina. Formigues, ja son com una companyia mes. Escoltant musica, llegint, parlant amb en Andy i en John el primer metge col.laborant a la Clinica Mae Tao i en John fent un reportatge de tot el que passa dins aquesta petita Birmania, de l’etnia Karen sobretot, i que vol sobreviure, manifestar el seu orgull com a poble i perseverar en el seu crit de llibertat i de poder tornar a la seva Birmania sense pors.
Aprendre els noms dels infants es dificil ….. molt dificil. Son llestos, i l’hora de dinar, tots agafant el seu cistellet i sentats a terra, menjant solets el que els pares han preparat.
Torno a casa, a les dues de la tarda. La calor apreta de debo. El cel es blau,. molt blau, sense contaminacions, els nuvols son molt viatgers i m’entretinc mirant-los i imaginar-me formes. Al voltant de la casa plataners, palmeres amb cocos, papaies, flors de mil colors. Pero no tot es idil.lic …… manca d’infraestructures, pudors, compte amb l’aigua.
Es un mon dificil. No hi estem avesats.
Malgrat tot ….. m’agrada.
Publicat dins de Birmània - Viatges | Deixa un comentari
… però tens raó, allà és més difícil… quin esforç més bonic estàs fent… des d’ací et donem tot el suport per a que tornes satisfeta i ens ho contes millor… m’agrada.
I el sorollet que fan els dragonets?
Els de casa nostra són més discrets, sonorament parlant.
La meva xicota a vegades se’m queixa, em diu que els petons que li envio són com de dragonet birmà…