Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Didgeridoo

Publicat el 10 de juny de 2008 per rginer


”Res millor que veure aquest magnífic video i conèixer un dels intruments musicals més antics del món; el didgeridoo. A Tjapukai, prop de Cairns, vaig poder veure i escoltar com aconsegueixen treure sons d’aquest instrument veritablement difícil i rar. 

A l’entrada del South Australian Museum a Adelaide vaig fer una foto amb diferents tipus de didgeridoo i que podeu veure a l’arxiu.

Es pot dir que aquest instrument és el so d’Austràlia, i per els aborígens, si la terra tingués veu, aquesta sería indubtablement la del didgeridoo.
El van descobrir a Arnhem Land, al Nordest d’Austràlia i podríem considerar-lo l’instrument més antic de la terra.
Els primers instruments estàven fets de bambú i per aquest motiu té diferents noms en molts pobles tribals .
Posteriorment tallàven branques o troncs d’arbres, eucaliptus majoritàriament,  que ja eren buits perque les termites  havíen fet la seva feina,  i després d’una neteja i de tallar la fusta fins una llargada aproximada 1,3 metres, podíen començar a tocar l’instrument.
N’hi han de senzills, d’altres amb pintures i gravats. El so és profond i baix i haig de ser sincera, molta estona escoltant aquest so és una mica feixuc, però cal escoltar aquesta instrument i, si pot ser, a l’Outback, al desert. És en aquest lloc on aquesta música té el seu Palau. El silenci del desert, negra nit i el cel ple d’estels, les olors, i el so del didgeridoo. Una meravella.

  1. Ara mateix me l’he mesurat amb el ‘peak flow’ i són 350 c.c. amb totes les trampes que li sé fer (és l’autoengany perquè la moral no em caigui en terra). Dic que no em queix perquè l’exhuberància pol·línia primaveral, el plomissó del meu col·lega en Toni, l’humitat i el llebeig, combinats, podrien ser mortífers. Pitjor vaig estar quan n’expulsava 150.
    De tota manera et diré que és una música rudimentària, com el tam-tam. El meu sistema nerviós patiria moltíssim, si no pogués escoltar mai melodies més afinades.
    Ara, amb una flauta dolça Höchkner, toc Què li donarem a la pastoreta i em queda de cine.
    Quan he vist tanta sorra, la imatge m’ha suggerit la platja d’aquí al costat quan, amb unes mànegues per l’estil d’aquest didgeridoo, succionaven la sorra d’un fondal que hi ha devers 1 milla enfora i l’expulsaven aquí al costat, per ampliar la zona d’exposició solar al guiriüm. 

  2. Suposo que, com la major part de la música popular, no està pensada per ser escoltada, sinó participada, i això és el que fa que se’ns faci feixuc als que estem més acostumats a escoltar música…

    Ei, el vídeo està molt bé, ja que és molt útil per a qui no tingui ni idea de l’instrument. A més, el treball de respiració circular amb les galtes es veu molt bé!

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.