Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Descobrir la llum serena de la mort

Publicat el 8 d'abril de 2007 per rginer

Avui dia de Pasqua la mort de la mare d’una persona a la que estimo molt m’ha trasbalsat, no per esperada, ja gran amb més de vuitanta anys i molt feble de salut; però més i més sóc conscient que a Occident i encara més entre nosaltres, la mort passa de puntetes, no en volem saber rès i si pot ser no parlar-ne. No és el cas a Viêt Nam.
Podeu veure en aquesta fotografia, novament al Delta del Mekong, diferents caixes de morts o taüts, per ser venuts on hi han escrites les paraules següents ( amb una certa filosofia panteística, per cert ): ‘ Hòa thàn hoàn vû’.
(la metamorfosi del cos torna a l’univers.

‘Suposem que una persona amb una salut envejable a San Francisco, Estocolm, Londres, Paris o Tunísia, reb un bon dia un regal : un taüt molt ben treballat ! El primer pensament seria : Qui ha estat el bromista de tant mal gust o qui és el que em vol enviar a l’altra món ????
Això no passa a Viêt Nam. Aquest costum vé de lluny, i encara que avui no està ja tant extès, sí encara es fa en les zones rurals, com en aquest cas al Delta del Mekong.

La persona que reb la caixa de mort no es sorprèn; és una atenció generosa i d’amor d’una persona que l’estima, sigui familiar o amic. També es dona el cas que un mateix es fa fer un taüt i el posarà en el millor lloc de casa seva fins el dia de la seva mort .Podríem dir que és una continuació, d’una senzillesa sorprenent, dels grans mausoleus dels reis i emperadors que es feien construïr en el passat.

És una filosofia que no separa sistemàticament la vida de la mort. És evident que la mort és un cop fort, un tall, una desaparició, però a Viêt Nam sempre hi són presents en qualsevol festa, sigui en l’aniversari de la seva mort, en casaments, en la festa del Têt i se’ls convida, oferint el menjar i els regals als altars que sempre són presents a casa.

La filosofia continúa: La vida és temporal mentres la mort és la vida definitiva;la persona torna al món, a l’univers, a la terra.

Per això parlar de la mort a Viêt Nam és quelcom d’habitual i es preparen encarregant un taüt. Molts han d’estalviar per aquest motiu , ja que no volen que els seus fills hagin de pagar.
El cos és enterrat a la terra dins la caixa que ja ha escollit fa temps i després de dos o tres anys es procedeix a l’exhumació i es torna a enterrar en un lloc més petit de la terra.

Dins a casa hi ha l’altar amb les fotografíes de les persones estimades que han mort i en cada aniversari es deixen unes flors, un got d’aigua i diversos plats de menjar. Es dónen tres cops al pit i s’inclinen tres vegades davant les fotografíes.
L’ànima dels éssers estimats sempre hi són presents a casa.
No només hi han fotografíes dels familiars, també n’hi posen d’amics estimats.

Els morts són considerats com part de la família en el present, a casa, i se’ls fa les ofrenes quan hi ha aconteixements importants per anunciar ; el naixement d’un nou infant, el primer dia d’escola del nen o nena, el prometatge, la construcció d’una nova llar, l’exàmen, tant difícil, aprovat, i també fins i tot un daltabaix econòmic.
El culte als ancestres segueix encara viu, i molt viu, al Viêt Nam del secle XXI.

El llibre del meu admirat Hü’u Ngoc m’ha ajudat per intentar escriure aquests mots en un dia trist i sense saber-ho, tot passant amb una barca per els canals del Riu Mekong, vaig fer aquesta fotografia dels taüts i que ara sí té un sentit.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.