Descans parcial
Publicat el 15 de desembre de 2007 per rginer
Esdeveniments imprevistos en el meu món familiar, m’obliguen a interrompre parcialment aquest bloc, si més no, amb textos ara llarguíssims de les meves impresions del viatge a Austràlia i Tasmània, i també apunts personals, o d’actualitat i sempre, sempre, notícies i informacions culturals del Viêt Nam.
Però, sí que aniré penjant alguna que altra fotografía amb un text de referència, per continuar en contacte amb tots vosaltres.
De moment avui us deixo aquesta fotografía de Tasmania, a Cradle Mountain, en un lloc que s’anomena ‘Waldheim’ on a principis del segle 20 hi va arribar un austríac, en Gustav Weindorfer i s’hi va installar, a quasi 1.000 metres d’alçada, al costat del llac Dove i al peu del cim de Cradle Mountain.
Aquesta és una de les vistes que es poden veure desde la finestra del ‘lavabo i bany’ de casa seva. Una casa feta de fusta del pí que creix en aquests boscos ‘ pencil pine’.
Abans d’arribar-hi, podem llegir una frase que ell deia sempre i que de fet és a l’entrada de casa seva :
‘ This is Waldheim, where is no time, and nothing matters’.
Això és Waldheim (casa del bosc) on el temps no existeix i res té importància.
En aquests moments aquesta frase me la faig meva; penso que la mesura del temps la fem nosaltres, però no existeix, i que hi han moltes coses que no ténen la importància que nosaltres li volem donar.
null
Publicat dins de Austràlia - Un nou viatge | Deixa un comentari
La mesura del temps la fa un rellotge intern (ritmes circadiaris), i també una nova mesura que trenca la nostra mesura personal i quotidiana. El temps potser no existeix en passat i futur sinò en present continu que seria quasi com no existir.
I a mes Einsten va demostrar que s’ escurça a mesura que ens podessim acostar a la velocitat de la llum.
Sigui quin sigui el teu temps, aqui t’esperarem
Ompli amb bona cosa de vida els dies (el temps), i torna prompte, que t’enyoraré.
Estimada Roser: Tot creix i tot es transforma, del be cap al be, sobretot per aquell per qui la bondat, lluny de ser cap meta, es l’aliment quotidia del dia a dia.
Nomes hi ha vent favorable per qui sap cap a on va, per qui, de tot cor, estima. Deixa´t guiar per el vent que ara et porta, com un vell mariner que confia en les estrelles.
Amb tot el cor et dediquem, la Marga i jo, aquests versos de Rumi, poeta persa del s XIII.:
son guardades al cor secret del paradis.
Un dia, com la pluja, elles cauran i ho mollaran tot
i el seu misteri creixera verd sobre el mon.
Roser, no se si t’en adones: tu ets la pluja, bona, que empapa la terra i fa creixer.
Tant se val el temps que pasi: ets aqui, amb nosaltres. Ben endins.