Des de Lao Cai – Recordant al General Giap
Publicat el 17 d'octubre de 2013 per rginer
Ahir vaig arribar de Xina i torno a ser a Viet Nam. Fa pocs dies es va celebrar el funeral en honor del General Giap que va morir als 103 o 104 anys.
La meva amiga Thuy m’explica que la concentracio de gent a Hanoi va ser immensa i tots van sentir-se units, amb la mateixa tristor, i ser conscients que eren particeps d’un moment historic per el seu pais. Acomiadar i retre homenatge a un del mes grans estrategues militars del mon, artifex de les grans victories davant els grans exercits de les potencies mes grans, Fransa, EE.UU., Xina.
Avui fent una volta en un taxi a Lao Cai, el jove taxista en parlar del General Giap, es tocava el cor una i una altra vegada.
Lao Cai va ser envaida per els xinesos l’any 1979. Va comensar una guerra entre aquests dos paisos. Xina sempre diu que van ser ells que van guanyar-la i arribar a uns acords de pau; Vietnam diu tot el contrari. I jo em crec els vietnamites.
Esta plovent. Un dia gris, humit i lleig. Lao Cai es una petita Ciutat fronterera emergent. Es el final de trajecte del tren de Hanoi a la frontera. Des d’aqui els turistes viatges en bus o taxi a SaPa. Muntanyes precioses on hi viuen les etnies H’mong, i Dai, entre altres. Es un desti turistic conegut.
Els xinesos arriben a milers per comprar i aviat ho feran per jugar, perque estan construint un gran hotel de luxe i un casino i els xinesos son jugadors de mena.
Els encanta i tenen diners.
Creuar una frontera sempre es un petit repte. Acostumats com estem que a Europa no n’hi han de fronteres, aqui et sorpren haver de passar per diferents filtres, que et mirin, et facin una fotografia, s’ho pensen, comproven, i finalment et posen el segell al passaport. A Xina, abans d’arribar amb l’autobus a Hekou,
la policia puja al bus, recull tots els carnets d’identitat els passatgers xinesos, i el meu passaport, com a unica estrangera. Volen saber qui viatja i qui no. Tampoc hi estem acostumats a Europa.
Es migdia, matinada a casa meva. Hora de dinar. Potser un Pho m’anira be.
El tren surt a 2/4 de 8 del vespre direccio Hanoi. Un tren construit pels francesos l’any 1905, que feia el trajecte Kunming-Lao Cai-Hanoi-Haiphong. Van morir milers i milers de treballadors, en construir els centenars de ponts i tunels del trajecte entre Kunming i Lao Cai. I sorprenentment, els francesos van construir un tren de via estreta ……. Hi ha un museu a Kunming on s’explica aquesta obra bestial (mes de 1.500 kms), per aquells temps, i on en certa manera queda reflectida la denuncia dels milers i milers de morts que va causar entre la poblacio.
Ara es plantegen canviar la via a l’amplada internacional, perque el trajecte s’ho val, per el transport de mercaderies al port de Haiphong i de passatgers.
Asia es un continent poderos. Hi ha molt intercanvi de mercaderies. Les comunicacions son imprescindibles i basiques.
La meva amiga Thuy m’explica que la concentracio de gent a Hanoi va ser immensa i tots van sentir-se units, amb la mateixa tristor, i ser conscients que eren particeps d’un moment historic per el seu pais. Acomiadar i retre homenatge a un del mes grans estrategues militars del mon, artifex de les grans victories davant els grans exercits de les potencies mes grans, Fransa, EE.UU., Xina.
Avui fent una volta en un taxi a Lao Cai, el jove taxista en parlar del General Giap, es tocava el cor una i una altra vegada.
Lao Cai va ser envaida per els xinesos l’any 1979. Va comensar una guerra entre aquests dos paisos. Xina sempre diu que van ser ells que van guanyar-la i arribar a uns acords de pau; Vietnam diu tot el contrari. I jo em crec els vietnamites.
Esta plovent. Un dia gris, humit i lleig. Lao Cai es una petita Ciutat fronterera emergent. Es el final de trajecte del tren de Hanoi a la frontera. Des d’aqui els turistes viatges en bus o taxi a SaPa. Muntanyes precioses on hi viuen les etnies H’mong, i Dai, entre altres. Es un desti turistic conegut.
Els xinesos arriben a milers per comprar i aviat ho feran per jugar, perque estan construint un gran hotel de luxe i un casino i els xinesos son jugadors de mena.
Els encanta i tenen diners.
Creuar una frontera sempre es un petit repte. Acostumats com estem que a Europa no n’hi han de fronteres, aqui et sorpren haver de passar per diferents filtres, que et mirin, et facin una fotografia, s’ho pensen, comproven, i finalment et posen el segell al passaport. A Xina, abans d’arribar amb l’autobus a Hekou,
la policia puja al bus, recull tots els carnets d’identitat els passatgers xinesos, i el meu passaport, com a unica estrangera. Volen saber qui viatja i qui no. Tampoc hi estem acostumats a Europa.
Es migdia, matinada a casa meva. Hora de dinar. Potser un Pho m’anira be.
El tren surt a 2/4 de 8 del vespre direccio Hanoi. Un tren construit pels francesos l’any 1905, que feia el trajecte Kunming-Lao Cai-Hanoi-Haiphong. Van morir milers i milers de treballadors, en construir els centenars de ponts i tunels del trajecte entre Kunming i Lao Cai. I sorprenentment, els francesos van construir un tren de via estreta ……. Hi ha un museu a Kunming on s’explica aquesta obra bestial (mes de 1.500 kms), per aquells temps, i on en certa manera queda reflectida la denuncia dels milers i milers de morts que va causar entre la poblacio.
Ara es plantegen canviar la via a l’amplada internacional, perque el trajecte s’ho val, per el transport de mercaderies al port de Haiphong i de passatgers.
Asia es un continent poderos. Hi ha molt intercanvi de mercaderies. Les comunicacions son imprescindibles i basiques.
Publicat dins de Ruta del Te - Yunnan, Xina | Deixa un comentari