Des de Jylland : Viure amb poca llum
Volia i no podia; podia i no volia; tinc enyor, però no en tinc. Escric o no al bloc ? Una confusió. De tant en tant veig llum entre els núvols de color gris, o la boira espessa que cobreix tot el paisatge. Quan vaig arribar a Jylland sí que la llum de la lluna va tenir la seva oportunitat i va poder il.luminar les terres planes d’aquest país; cada día més sorprenent. Sobretot en aquesta terra, Jylland, perque quan es parla de Dinamarca sempre es pensa en la ciutat de København. He vist paisatges absolutament inversemblants i plens d’imatges per poder inspirar a qualsevol dels poetes o escriptors blocaires, o pintors, o fotògrafs. Encara em queden díes per anar coneixent més i millor Jylland. E. i P. són mestres d’escola, ara ja jubilats i aquests dos últims díes hem viatjat per el nord. Ja sé pronunciar correctament les lletres å, ø, æ …… Ahir vaig menjar unes mandarines clementines de les terres ebrenques de ‘categoria’ com deia el meu avi. Vaig veure una benzinera a Herning construïda per Jørn Utzon, l’arquitecte de la òpera de Sydney. M’agraden les fàbriques i els polígons industrials d’aquest país. Ténen una arquitectura bonica, i sempre hi trobes escultures a la porta principal. Molins eòlics sovintegen molt i molt, però tampoc et fa mal als ulls veure’ls ….. Esglèsies blanques, brillants, donen el color al cel gris i neutre. Fa fred i sempre bufa el vent. No saps de cert el dia que ferà.
Puc llegir de tant en tant els blocs; notícies bones, dolentes, tristes, alegres, sorprenents, de tot una mica. Més aviat parlo molt amb E. i P., i llegim, i passegem encara que faci fred, hi hagi boira, o plovisquegi. Cuinem plats de la terra, o els que jo cuino a casa, com un ”all cremat”. E. fa el pa ella mateixa, i el cert és que el tast és molt millor que el pa que pots comprar a les ” bageri ”.
A 3/4 de 4 de la tarda ja és fosc. Fins a les 9 del matí no comencem a veure la llum i aleshores puc sortir al jardí i els poso menjar als ocells. N’arriben a centenars i diferents. Mentres esmorzem podem veure el vol dels ocells com aterren per cercar el menjar que els hem proporcionat.
Avui, ens ha nevat una mica i com ens hem quedat a casa, he vist la llum i m’he dit a mí mateixa … avui sí, escriuré un bocinet.
Bon diumenge família blocaire !
potser per això, segons diuen, la colònia d’escandinaus més gran del món es troba a unes urbanitzacions del municipi d’Alfàs del Pi, a la Marina Baixa: alguns van començar a residir per ací des dels anys 50; de tota manera, l’experiència turística serà exemplar, els paisatges naturals de Kierkegaard, l'”enter eller” del fred complet que estimula una civilitat plausible, edificada sobre la higiene moral; ens ha explicat Johan Galtung que els escandinaus són tan puntuals que si queden d’arribar a una casa a les 17:30 i arriben a les 17:25 al portal, s’esperen una mica a fora abans de tocar el timbre, encara que neve!
bon diumenge a tu també, rondallera
Es veu ben bé que t’agrada el pà i el passeig, no tan la manca de llum. De la bona companyia també en gaudeixes. Ja parlarem.
Entre les fotos de la nevada del dia de Reis que hem penjat al blog de Can Fufluns (http://www.canfufluns.com) se’ns ha colat una d’una blocaire vikinga que s’asembla molt a tu!
Quin racó de món més bonic. Petonets càlids per desglaçar-te el nas.
God nat – Bona nit!