Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Des de Jinghong / Xishuangbanna

Jinghong es una ciutat mes aviat petita, cinc-cents mil habitants, i esta situada al sud de la Xina, al Yunnan, i mes concretament a Xishuangbanna. El seu clima es tropical, es a dir, fa calor, i humitat. Una calor moderada. La ciutat no te gaires atractius, pero si uns parcs bonics i unes avingudes espaioses amb molts arbres i flors. A Xina quan han de construir les avingudes ja han fet un carril ample per les bicicletes, motos i carros, ben saparat de la via principal.
Ahir vaig anar a Jing Mai, molt a la vora de Birmania, uns 40 kms. Em van convidar una parella de koreans amb qui vaig mantenir correspondencia al llarg de l’any, ja que son exportadors i venedors de te pu er. Tres hores de cotxe des de Jinghong.
Jing Mai es a 1.700 metres s/nivell del mar i Jinghong a 600. Vam creuar unes valls on hi havia unes plantacions immenses de platans, arros i canya de sucre.
Em diuen que la desforestacio es important, per plantar-hi cautxu i a la regio estan preocupats. No sembla Xina, o almenys la Xina que ens expliquen o veiem en documentals. Aqui hi viuen diferents etnies. Es una regio de pas, fronterera amb Laos i Birmania. Es curios que els retols dels carrers i les botigues estan escrits en dues llengues, el xines i el dai, la llengua propia de la regio, pero no la poden aprendre, perque a les escoles nomes s’ensenya en mandari.
El tai o dai es una llengua proxima al laosia o tailandes. De fet la poblacio va emigrar a aquesta regio fa mes de dos mil anys des del Tibet.
El parlen a casa, entre ells, pero no es la llengua propia a les escoles.
A Jing Mai vaig caminar per el bosc on es produeix el miracle de veure i tocar els arbres de te entre altres arbres d’un bosc tropical. Mai havia vist ni plantacions de te ni evidentment arbres de te. Ni en tenia coneixement que poguessin creixer en un bosc. Les fulles de te d’aquests arbres son les mes preuades.
En Shonghun i la Shoyan m’han donat unes classes excepcionals del te pu er.

A Jing Mai vam visitar a un petit productor, i li van comprar sis sacs de 15 kgs de te. Tambe vam estar provant diferentes classes de te.

Per cert, a l’hora de dinar, amb gran sorpresa i alegria, ens van presentar diferents plats, tots bonissims, vegetarians, i el que mes ……… rovellons saltejats amb all i diferents herbes del bosc.

Un dels motius d’aquest viatge, veure, tocar, caminar, per els boscos d’arbres de te, s’ha complert i tampoc estic tan lluny de casa ….. no poden estudiar en la seva llengua i he menjat rovellons.


Respon a Francesc Cabiró Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.