Defensar la terra – Túnels de Cu Chi
No crec que ningú que visiti Sài Gòn, avui dita Ho Chi Minh, marxi de la Ciutat sense anar a Cu Chi. A 70 kms al nord de Sài Gòn, una terra fèrtil, agraïda, plena de vida i que es va sublevar contra el Govern del Sud del Viêt Nam l’any 1960 per defensar la seva llibertat, els seus bens i el terrorisme d’Estat. La resposta va ser brutal; les forces d’invasió dels EE.UU. van utilitzar tot tipus d’armes massives per cremar i exterminar la terra i que tota la riquesa, bellesa i fertilitat es transformés en un desert pobre i sense ànima.
Els prop de 16.000 habitants es van unir i van lluitar. Van sobreviure uns 6.000. Van crear el seu propi exèrcit i una estratègia desconeguda per l’exèrcit més gran del món:
‘Els túnels ! Sota terra hi va haver-hi vida. En veure que no podríen sobreviure a dalt, van crear una xarxa de túnels de més de 200 kms i a diferents nivells. L’exèrcit dels EE.UU. fins i tot va establir una base quasi a dalt mateix dels túnels sense saber-ho.
Durant la nit els habitants de Cu Chi sortíen dels túnels per unes entrades molt petites que és impossible de veure i agafàven tot el que podíen dels campaments de l’exèrcit americà.
Els hi posàven trampes arreu. Els hi prenien tots els fusells i bombes que podíen. I queviures.
Quan visites aquests túnels s’ha de caminar per uns boscos frondosos on la llum del sol en prou feines hi pot passar.
Abans et donen unes explicacions del que va ser aquest indret i la lluita en defensa de la terra.
De sobte el noi soldat vietnamita que ens guia per la zona ens pregunta si podem trobar l’entrada d’un dels tunels en mig del bosc i la fulleraca. Impossible, no el trobem.
Ell sí evidentment; una entrada petitíssima i ell entra. Nosaltres no podem, senzillament perque els nostres cossos no hi poden entrar, i uns segons després apareix pel darrera sortint d’un altra entrada del tunel !! Increïble !
Per poder visitar els tunels han fet unes entrades més àmplies per els occidentals que som més grans i grassos !
Quan entres has de caminar quasi de genolls, però és còmode. Es poden veure menjadors, sales de reunions, cuines, habitacions, sales de bany, rebost i una escola amb els seus pupitres i pisarra, tot un poble sota terra.
També hi ha una sortida d’emergència que surt directament al riu.
Fóra dels tunels hi ha un edifici molt bonic en memòria dels habitants soldats de Cu Chi, dones, homes, nenes i nens que van morir en aquella guerra tant absurda i cruel, com totes les guerres.
Em va interessar molt visitar Cu Chi i el viatge per carretera, 70 kms de Sài Gòn és bonic, i com sempre us dic en els meus posts, cal tenir paciència ja que el trajecte és fa llarg, però s’ho val.
La lluita va tenir lloc desde l’any 1960 fins l’any 1975.
Avui són un símbol de la voluntat indomable i d’heroisme d’un poble. La visita et fa entendre una mica més la lluita d’aquest poble per poder conquerir la pau, la independència, la felicitat i la prosperitat. Encara estàn en el camí de aconseguir-ho, però poc els hi falta.’