Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

De polítics, parlament, pactes, denuncies, hipocresíes, poder

Casualment ahir tarda vaig mirar un instant la televisió. Un zapping ràpid i hem vaig aturar en un canal on podia veure en directe el què passava en el Parlament de Catalunya. Vaig fer un stop, perque es va pronunciar la paraula Pirmi, esmena, i en aquell instant tenia la paraula el diputat senyor Strubell de SI.
Una esmena a la llei que el govern dels millors vol canviar, se suposa que per millorar en tots els aspectes, i gestionar-la amb eficàcia, i que els grups d’esquerra havíen consensuat per no oblidar el caràcter social d’aquesta llei per totes les persones que esgoten la prestació d’atur, tenen família, no hi ha feina i es troben en situació límit. O almenys és el que vaig rribar a entendre. 
Fins i tot el grup parlamentari de dretes i representant del reino de españa, el PP, hi votaria a favor. Els representants de CiU donàven per perdut (per els seus interessos) el vot favorable a l’esmena proposada per tots els grups parlamentaris, excepte CiU. 
I de sobte vaig veure un canvi d’última hora ……. i el senyor del PP va aixecar el braç alçant tres dits, que ja m’he enterat que vol dir, abstenció. La cara de sorpresa dels diputats del PP va ser divertida de veure, un canvi sobtat de vot per part del cap del seu grup. Resultat final: No a l’esmena: 60 vots (CiU), sí a l’esmena 51 vots (ERC, SI, PSC i abstenció 16 (PP). L’esmena no tira endavant.
Un suspir d’alleujament per part del grup CiU !!

I nosaltres ciutadanes i ciutadans que no entenem res d’aquest joc parlamentari, ens al.lunya encara més i més del Parlament i dels politics. Teatre del ‘bueno’ quan s’enfaden, recursos al constitucional, trencament i no sé quantes més coses, però al nostre país els acords de CiU i el govern, amb la gent que insulta, menysprea, elimina, colonitza, imposa, roba, el PP és clar, és una constant, un sí a tot.
Ahir una vegada més em vaig avergonyir i molt. I només era una esmena d’una llei que cal canviar, on es volia defensar al més dèbil, a la gent que ja no té res, que viu en una situació límit, com molt bé va expresar el senyor Strubell en la seva intervenció. No deixar aquesta prestació en un simple problema econòmic,  però també el social, i de polítiques socials cada vegada se’n parla menys i de defensar els drets de la gent, ja ni se’n parla. 

No és el meu fort la polìtica, i com a la majoria de les ciutadanes i ciutadans del meu país, Catalunya, la nostra incredulitat, decensís, desconfiança, va en augment.
Ningú ens ofereix esperança, ni una petita finestra per veure un cel clar. Sí saben parlar, fer un discurs, però cap moviment, els fets no sovintegen. D’on no n’hi ha no raja …. és el que sempre he escoltat. Pot haver-hi una esperança; que en tots els moviments socials que sí sovintegen, aparegui una, dues, tres, quatre persones, homes i dones, que sàpiguen oferir, amb fets, aquesta esperança que cerquem i sobretot, facin desaparèixer la por.

Fotografia: Una de les moltes sessions del Parlament del meu país. Un dit, suposo que vol dir, sí, dos dits, no i tres dits abstenció. Els protagonistes ja els coneixeu, no cal posar noms. 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.