Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Daw Aung San Suu Kyi. Risc per tant poc.

Aquest mes de setembre està resultant tens, contingut, amb por, però a la vegada amb expectatives. Birmània recorda les manifestacions dels monjos ara fa un any. Van començar amb una petita protesta en un temple el dia 6 de setembre de 2007 i van acabar amb les grans manifestacions dels díes, 22 i 23 de setembre. Ha passat un any i res ha canviat. La força de l’exèrcit a les ordres d’un govern dictador i genocida va axafar tot tipus de llibertats.
Daw Aung San Suu Kyi ha estat notícia en el país birmà durant aquestes últimes setmanes. La seva vaga de fam ha estat un risc,  per rebre tantes poques concessions per part de la Junta.
Efectivament havia començat una vaga de fam, encara que el seu advocat ho desmentís. Segons l’article 10 (b) de la Llei de Protecció de Birmània: 
– Qualsevol persona que pugui ser un perill per la sobirania i la seguretat de l’Estat com també per el poble, pot ser detinguda i empresonada fins a cinc anys –
Ella va ser empresonada a casa seva el 30 de maig de 2003 ( per segona vegada ).
Té dret doncs a tornar a ser lliure, però la Junta va allargar el seu empresonament un any més.

Està treballant amb el seu advocat per presentar al.legacions, però abans ha estat demanant concessions per a ella i les dues persones que viuen amb ella. Per aquest motiu està corrent un risc perillós tan per ella com per el país; no accepta el menjar que li deixen els membres del seu partit, la NLD, a la porta de casa seva.
Finalment la Junta ha accedit i li ha estat autoritzat:
– llibertat de moviments per les dues persones que són amb ella, dues dones. Una d’elles és ara a l’hospital malalta.
– Rebre cartes dels seus fills i familía.
– Rebre revistes estrangeres, com The Times o Newsweek.
– La visita mensual del seu metge.
No li han autoritzat a tenir ni internet, ni cap altra comunicació ni interna ni externa.
Concessions veritablement patètiques a una persona que va guanyar unes eleccions lliures l’any 1990, amb el 82% ( ja era a casa seva empresonada ) i que els militars no van acceptar. Concessions petites per a una persona, recordem Premi Nobel de la Pau l’any 1991, i que és importantíssim cuidar de la seva salut, ja que és la única persona en el país que pot negociar amb aquesta junta inqualificable, la llibertat del seu poble, ja que és estimada per tothom, ètnies i quasi tots els grups opositors.
Recordem que fins ara la única sortida a l’exterior és una petita radio.
A tot això, les declaracions del Secretari General de les Nacions Unides, el senyor Ban-Ki-mon declara: Compartim el neguit i la situació de la senyora Aung San Suu Kyi, però estem desolats i perplexos de no veure cap gir positiu en les polítiques de la Junta.
Aquest senyor em recorda aquells sheriffs de les pel.lícules del far-west a les ordres dels ranxers més poderosos: ‘ Tú quiet, no facis res de res, cap iniciativa, i sempre a les nostres ordres. La teva feina és fer d’escrivent ‘.
A mesura que es van apropant les dates del 22 i 23 de setembre, l’exèrcit té desplegats els soldats a tots els temples on són els monjos i en els llocs estratègics del país, per evitar qualsevol manifestació com les de l’any passat.
Això passa a Birmània, i res millor que penjar la fotografia on es veu obrint la porta de casa seva Daw Aung San Suu Kyi saludant els monjos mentres es manifestàven pels carrers de Rangoon i que es van apropar a casa seva per la força.
Avui fa 12 anys i 325 dies que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.