Daw Aung San Suu Kyi: Aniversari, solitud, dignitat
PER MOLTS ANYS AUNG SAN SUU KYI.
Demà, 19 de juny, és el seu aniversari, 65 anys, però el celebrarà sola, a casa seva, empresonada, a la vora de l’Inya Lake de Rangoon, University Road 54.
Avui el diari The Independent-UK ha publicat en primera plana una carta escrita per ella i que ha pogut sortir clandestinament de Birmània, demanant a la societat internacional el que sempre ha dit, ha manifestat i ha pregat: UTILITZEU LA VOSTRA LLIBERTAT PER PROMOURE LA NOSTRA.
El seu primer empresonament va ser l’any 1989, un any abans de les eleccions que va guanyar per una majoria absoluta, un 82% dels escons.
Han passat ja quasi 15 anys continuats empresonada. Greu va ser l’any 2003, quan després d’obtenir la llibertat i en continuar la seva implicació absoluta d’assolir la llibertat i la democràcia del seu país, en un dels seus meetings va ser envoltada per l’exèrcit i a punta de metralladora, va travessar el cordó de ‘seguretat’ dels soldats per anar al seu lloc on havia de començar el seu parlament; no van gosar disparar ….. però a continuació els trets van començar i van haver de fugir, però més de cinquanta persones van ser assassinades impunement – Depayin Massacre -.
Aquesta dona va rebre el Premi Nobel de la Pau l’any 1991, un anys després que Mikhail Gorbachev va rebre el seu. Ell és lliure, ella no.
El seu piano s’ha trencat, no pot expresar els seus sentiments i emocions amb la música que a ella li agrada interpretar; no pot ni parlar per telèfon, ni veure la televisió ( a excepció de la governamental); ni rebre cartes, que no siguin censurades, dels seus fills. No coneix els seus nets.
Unes paraules que va dir una vegada :
– No crec que les meves decisions siguin un sacrifici. És una opció. I si tens molt clara la opció que vols prendre, la paraula sacrifici no té cap sentit, perque ningú m’ha dit ni m’ha forçat a decidir el meu dret a servir a la meva gent.
Té contactes amb el seu advocat i el seu metge. La junta dona autorització, de vegades, a que pugui reunir-se amb personalitats d’organismes internacionals o representants del govern dels EE.UU.
No els té cap confiança. El seu partit el NLD no participarà en unes eleccions promogudes per la Junta Militar el proper octubre. Ja ho ha dit, i el partit s’ha dissolt, però no la gent ni la societat civil. El mateix dret té el poble de votar com també de no votar. No li agraden gens les paraules expressades per un representant del Govern dels EE.UU. en que diu ‘ més val això que res’ ….
A mí aquestes paraules em recorden el meu país ….
El seu home, Michael Aris, va morir de càncer l’any 1999 i no va ser autoritzat anar a Rangoon per veure-la per última vegada.
Es van casar l’any 1972. Un any abans de casar-se li va escriure una carta al seu futur espòs : Només et demano una cosa, si alguna vegada la meva gent, el meu poble em necessités, tú hauríes d’ajudar-me i molt a que jo pogués dur a terme aquest deure envers el meu poble. Michael Aris sempre va complir aquesta promesa fins la seva mort.
Aung San Suu Kyi ha près moltes decisions doloroses i difícils, al llarg de la seva vida; viure en solitud, aïllada, presonera, disoldre el seu partit polític, la NLD, abandonar la seva família. Però, és aquesta ressolució tan i tan forta, la seva coherència, la seva fe, en defensar la justícia, la veritat i la llibertat, la no-violència, per el seu poble de Birmània, i també, per què no ?, a tots els països del món on tampoc viuen en llibertat, que el respecte envers ella ha anat creixent dins aquesta societat. Una dona menuda, fràgil, però forta en les seves idees i sobretot el seu amor incondicional per el seu poble.
Avui fa 14 anys i 336 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.
i admiració: Molts d’anys de llibertat per al seu poble!