Chào ông Viêt Nam

És curiós, però escoltant una entrevista amb el Doctor Valentí Fuster, vaig recordar la meva infantesa i joventut i avui, el record de compartir taula a Viêt Nam. El Doctor Fuster va expressar una i una altra vegada com d’important és menjar junts a taula, compartir, gaudir de menges senzilles i nutritives, variades, i sobretot estar junts a taula, sigui per esmorzar, dinar o sopar.

En la meva infantesa i adolescència, no podíem estar junts a taula pel matí ni per dinar, per qüestions d’horaris de treball dels pares, però recordo tan i tan bé les paraules del meu pare: – ”A 2/4 de 9 sopar a taula, a casa, plegats. Després si has de sortir, ho fas, però us vull puntuals per sopar” -. Era l’àpat important, especial, compartir el que ens havia cuinat l’àvia, parlar de com havia anat el día, aprendre, menjar senzill, verdures, fruites, pollastre, bunyols, peix. 
A Viêt Nam també mengen plegats, tots a taula, cuina senzilla, molt nutritiva, variada, ben cuinada. A Hà Nôi dinava a les 12 del migdia  amb les noies de l’oficina dels meus amics. Hi treballa una cuinera que fa el dinar per els treballadors. Tots viuen una mica lluny de l’oficina. La meva amiga el.labora els menús, variats, de cada día i al pis de dalt de tot del petit edifici, hi ha un menjador on es serveix el dinar.
Junts, a taula, compartint la sopa, el peix, el pollastre o porc, verdures, el bol d’arròs, el te.
La cuina vietnamita, a l’igual que la majoria de cuines asiàtiques, necessiten un temps de prepararació, sense perdre detall, però la cocció és curta, ràpida.  
Després tots els plats són a taula, i anem menjant, amb educació, passant-nos els plats, utilitzant els bastonets, i petant la xerrada. En el meu cas en anglès i algunes paraules vietnamites que ja puc entendre.
Va ser divertit quan els explicava que aquí al meu país també matem el porc per una festa, que mengem els menuts, la sang, el morro, la cua, les orelles, fem butifarres, els peus. No s’ho creien !! I jo que anava explicant i explicant les delicadeses del porc a casa nostra….

Imagino una taula d’una familia vietnamita, senzilla, els pares, el fill i la seva dona, un altre fill i els avis. Un bol ple d’arròs al mig de la taula; una sopera amb la flaire d’una sopa molt aromàtica, i una safata ben plena de diferentes fulles d’herbes crues i espècies on hi posen l’arròs, o trocets de carn de porc o pollastre, s’embolcallen, i la salsa del nuoc mam cham fa la resta.  

He acabat el paper d’arròs a casa. El mes de maig quan vagi a Oô en compraré al super de Banheres de Luishon. El que he trobat per aquí venen de la Xina i no són igual; són massa prims i no ténen el gust de l’arròs que a mí m’agrada. 

Poso un d’aquests papers d’arròs en aigua calenta, un instant, i el deixo sobre un drap de cuina; hi poso petits trocets d’enciam, escarola, créixens, pastanaga, una mica de cilantre o menta, i trocets de gamba petita que he bullit abans amb una mica de porro i api. El difícil és fer l’embolcall, però amb paciència s’aconsegueix. Una vegada tots els ingredients han desaparegut dins el paper d’arròs, faig un tall i el divideixo en dos.
La salsa ja no és la mateixa; faig la que els productes de casa nostra m’ofereixen i una que em va ensenyar el meu pare: Escalivar un tomàquet; al morter, afegir una mica d’all esmicolat, oli d’oliva a gotetes i anar remenant.

La fotografia : Els rotllets fets amb el paper d’arròs, exquisits, amb les salses al costat i una bona cervesa La Rue, que trobes a Hoi An.

En l’arxiu: Carn de bou en un embolcall de fulla de La Lot. ”Bo La Lot” o en anglès : ‘Grilled Beef in La Lot leaves’.  És un plat imprescindible. Hi ha una barreja de sabors impresionants. Les fulles de La llot es troben només a Viêt Nam, crec. Es mengen, i ténen un sabor com de pebre, una mica picant.

El dinar a la taula de l’oficina: El brou de la col; fulles de col; mandonguilles de peix, carn de porc. Bol d’arròs. Patates fregides, tan ben talladetes …. Dinar lleuger, digestiu. No es menja quantitat, més aviat qualitat.

Postre de colors …. El Doctor Fuster ho va manifestar en l’entrevista, cal menjar ‘colors’, fruites, porten antioxidants i precisament aquí al Mediterrani en tenim moltes de fruites variades i al tròpic, doncs, les que podeu veure a la fotografia.

I no és gens difícil cuinar; només calen bons ingredients i aprofitar-ho tot.

Un menú vietnamita virtual per compartir amb en Jaume i els que vulguin acompanyar-nos !