Chào ông Viêt Nam

Ahir pel matí, aviat, contemplant el cel, es podíen veure moltes estrelles i algún avió que seguía el seu camí. El silenci era absolut i mentre anava saborejant el meu cafè del matí, els meus pensaments van viatjar amb l’avió fins a Austràlia. Una nit del dia 20 d’octubre de 2007, en mig del desert, prop de Uluru. L’excursió s’anomena ‘Sounds of Silence’ (els sons del silenci) i tens la immensa sort, si el temps no ho espatlla, de poder contemplar el meravellós i únic cel australià. Organitzen un sopar i quan ja és negra nit i el cel es transforma en tot un espectacle, apareix un astrònom amb diversos telescopis i ens va explicant tot el que hi ha al cel.

En mig d’una Via Làctia impresionant, apareix una de les constel.lacions més famoses, la Creu del Sud o Crux o Southern Cross. És la més petita de les vuitanta-vuit constel.lacions, però és una de les que més brillen.

Si no tens un expert al teu costat entre les milers i milers d’estrelles et pots confondre, i creus que sí que has vist la Creu del Sud, però no, no ho era. Els occidentals sempre la coneixen com la Creu del Sud i els aborígens australians la consideren com les petjades d’una àliga gegant anomenada Waluwaru. 

Van ser unes hores inoblidables, sentada en una taula amb gent de diferents països del món, sopant una barbacoa de carn de cangur, de cocodril, d’emu, de gooana, patates al caliu i després el silenci, contemplar aquell cel únic i que mai havia vist abans.

He trobat un video meravellós fet el 13 de setembre de 2010, a Uluru, una mica lluny del monòlit, però es veu bé al fons. És exactament el que pots veure en aquest paratge solitari, desèrtic,  d’aquest continent-país anomenat Austràlia on es pot gaudir de la natura en la seva màxima bellesa.

Uluru (Ayers Rock) – milky way timelapse from Pascal Christian on Vimeo.

I la raó és que no hi han llums artificials al teu voltant i no interefereixen en res la contemplació del cel i les estrelles. Com explica l’autor d’aquest video, la Via Làctia té tanta força i claredat que fins i tot amb lluna plena és visible. La galaxia va desapareixent pel darrera de Uluru mentre els Núvols de Magalhäes apareixen, primer els petits i després els més grans.  Dues galàxies nanes irregulars que orbiten voltant la Via Làctia. Una altra bellesa per veure en aquest cel australià, aquest núvols. 

Tres anys després del meu viatge en terres australianes i aquest desert, l’Outback, que tan em va impactar, torno a viatjar en el temps i recordo perfectament aquell cel que una nit del mes d’octubre de 2007 vaig tenir el privilegi de poder contemplar.

Fotografía feta aquella nit amb la meva petita càmera.