Chào ông Viêt Nam

Fa poc més de tres setmanes va creuar per el nord de Viêt Nam una temporalada tropical anomenada Mindulle que va inundar camps, pobles, ciutats. Els amics a Hu’ê ja em van explicar que en aquests mesos de fortes tempestes, ventades, ciclons, es preparen, s’organitzen i lluiten per no perdre ni molt ni poc i per sobre de tot evitar de totes totes la mort de persones.

Aquesta Mindulle va deixar els camps d’arròs completament enaiguats i l’arròs era ja a punt per la collita. Els vietnamites no es queixen, troben les solucions i calia fer la collita, no es podia deixar l’arròs als camps. Va ser un treball dur, ja que després d’una setmana, l’aigua encara cobria els camps i ells caminant com podíen, i amb l’ajut de barquetes fetes de bambú i fins i tot amb els pneumàtics de cautxu, sí aquells que quan erem petits utilitzàvem per entrar a la mar, van començar la collita, després van transportar l’arròs fins a terra ferma i a la mateixa carretera el deixen estès per assecar-lo.

A mí no em ve de nou aquesta capacitat que ténen en resoldre els problemes i fer la feina que cal fer, en condicions extremes. És la seva collita, és la seva subsistència, és el seu treball i no estàn disposats a que una tempesta de nom Mindulle se’ls emporti tot aquest esforç que han fet al llarg de mesos.