Chào ông Viêt Nam

A Viêt Nam pateixen unes greus inundacions per les pluges al centre del país. Hi han victimes, malhauradament. En un país amb més de 86 milions d’habitants és difícil de patir aquestes inundacions sense cap pèrdua humana. A Austràlia també en ténen de pluges monsòniques i inundacions que cobreixen milers i milers d’hectàrees, però és un país amb poca població ( 22 milions d’habitants ). He llegit que en una d’aquestes inundacions, a Viêt Nam, en una granja de cocodrils on vivíen més de 5.000 animals, es va inundar completament i centenars i centenars d’aquests animals han fugit aigües avall fins arribar al mar.
””’Soldats, voluntaris, tothom està intentant trobar els animals i matar-los, per el perill que comporten. Són els anomenats ‘freshwater’, els cocodrils que no poden viure a les platges, dins l’aigua salada. La gent de la costa de Viêt Nam respiren tranquils, però encara queden molts cocodrils solts i que han de capturar. Els anomenats estuaris, ‘saltwater’, sí que s’han adaptat a les aigües salades i és molt comú de trobar-ne per les platges del Territori Nord d’Austràlia. Vaig visitar una granja de cocodrils a Cairns, Austràlia. I n’hi han moltes més, sobretot a Darwin. L’objectiu és el mateix de la granja de Viêt Nam; en treuen profit de la pell i la carn i els animals estàn protegits dels caçadors furtius … Al Territori Nord en vaig veure molts vivint en el seu habitat, lliures, al ‘billabong’ o ‘al Yellow River’, i aquests són estuaris i poden arribar a tenir una llargada de més de 6,5 metres. La primera granja es va establir al Territori Nord l’any 1980. Es va prohibir caçar i matar els cocodrils. Ara estàn protegits totalment. Hi han vuit granges amb llicència per part del Govern i amb l’aprovació del Programa de Protecció del Territori Nord. Les granges reben una mitjana de 15,000 ous / any, que els animals ténen al covador dins el fang o l’herba. Si el niu està per sota de 30 º de temperatura, seran femelles i si la temperatura puja a 32-33 º seràn majoritàriament mascles. D’aquesta manera controlen el nombre de cocodrils, eviten la caça furtiva i dónen feina a les granges que són controlades. De la pell, les teneries a Singapur, Austràlia o França, en fan els bolsos, cinturons, clauers, molt apreciats i amb preus caríssims. Quan compres un article de pell de ‘salt water’ cocodril a Austràlia et dónen uns certificats en el que confirmen que la pell és d’un animal de granja amb el segell del Govern i de la Comisió de Parcs i Animals salvatges del país. La carn la pots menjar en restaurants i comprar-la als mercats. Vaig menjar carn de cocodril més d’una vegada. Molt bona. Sobretot en un pub a Cairns, on la van servir en costelletes, semblants a les de cabrit del nostre país. Els animals són veritablement ferotges i perillosos. En tot el Territori Nord veus cartells amb el dibuix de l’animal amb la boca oberta i t’informen de no banyar-te, o navegar en barca, o pescar a la vora del riu o l’estany. Silenciosament, sense adonar-te’n, aparèixen uns ullets i amb una rapidesa increïble pugen a terra amb la boca oberta, i a córrer ….. el més depressa possible. Cada any sempre hi han accidents i les persones temeràries i irresponsables que no creuen en els cartells, els arriba un final inesperat en les seves vides. I no estic explicant cap pel-lícula del ‘Cocodrilo Dundee’ !! La fotografia correspòn a la granja que vaig visitar. Fa respecte, la veritat, i és molt i molt gran. És un mascle, i ja té 65 anys ! En un proper post penjaré una fotografía amb els cocodrils en llibertat nedant tranquil.lament per les aigües del Yellow River, o prenent el sol, al Parc de Kakadu. ””’