Chào ông Viêt Nam

Dang Thuy Tram va ser una jove metgessa vietnamita que va anar a defensar el seu país quan tenia 24 anys, exercint la seva professió en un hospital en mig de les muntanyes a la província de Quang Ngai, i que va ser morta per els americans dos anys després, als 26 anys.

L’any passat es va publicar un llibre a Viêt Nam: ‘ Ahir nit vaig somiar amb la pau’ el diari que va deixar escrit aquesta noia. S’han venut més de 350.000 exemplars i els joves vietnamites llegeixen aquest llibre amb emoció i es veuen identificats, encara que són joves nascuts després de la guerra.
””’Ara, a la tardor d’aquest any 2007, Random House, ha publicat el llibre a EE.UU. traduït a l’anglès i amb un pròleg del Premi Pulitzer Frances Fitzgerald. Quinze països arreu del món han demanat els drets per publicar-lo.

La història d’aquest diari és una mostra més del destí, dels horrors de la guerra, de la lluita per la independència i llibertat, de l’amor, dels somnis.
Quan la Dra. Dang Thuy va ser morta, un soldat americà, Fred Whitehurst,encarregat de cercar en la roba dels cossos morts dels vietnamites qualsevol document, carta, mapa, ordres i passar-ho al seu comandament o cremar-ho, va trobar el diari escrit a mà per la jove metgessa. El seu traductor, vietnamita, quan el va veure i va començar a llegir, li va dir: ‘No el cremis; ja té molt de foc en el seu contingut’. Fred Whitehurst no el va cremar, i se’l va guardar, contravenint les ordres dels seus superiors.

”Si només pogués tenir ales per volar a casa meva, una llar meravellosa del carrer Lo Duc de Hà Nôi, i menjar un àpat senzill amb crèixens, tots junts, el pare, la mare i els germans, i dormir sota el llençols nets de cotó. Ahir nit vaig somiar amb la pau. Vaig tornar i vaig poder veure a tots els éssers estimats. Oh! Ja fa molt de temps que aquest somni de la pau i de la independència ens brolla en el cor de més de 36 mil.lions de persones.”

Fred Whitehurst es va dedicar en cos i ànima a cercar la família de Dang Thuy per retornar-lis aquest diari. Després de 35 anys de cerca, finalment, la va trobar a Hà Nôi. La seva mare i les seves germanes. Hi va anar amb el seu germà Rob Whitehurst i un amic.

A casa de la família de Thuy l’esperàven amb delit. Quan la mare va poder estrenyer aquest diari entre les seves mans va dir: ‘ Ara sí que la meva filla ha tornat’.

Els Whitehurst van tornar al lloc on van trobar el cos mort de la Dra. Dang Thuy Tram, van anar al cementiri dels vietnamites morts durant la guerra on es troba la seva tomba; van parlar i parlar amb la família i amics de Thuy i van decidir deixar el diari perque fós publicat en un llibre.

Els editors del llibre a EE.UU. – Random House – van convidar a la família de Thuy a visitar el país. Van anar al poble de Bethel, on van conèixer la família Whitehurst i els van dur per diferents indrets. Promocionar el llibre també era l’objectiu, és clar.

Deixant de banda el mercantilisme que es pot esdevenir,
penso que llegir aquest diari personal d’una metgessa jove, convençuda dels seus ideals i del que feia en un hospital perdut a les muntanyes, pot donar una nova llum del que són les guerres, les invasions, la defensa de la terra i dels éssers estimats i també de la seva identitat.

També és emotiva la història d’un soldat que va contravenir les ordres, va guardar aquest diari i va començar la seva recerca dels familiars. Després d’haver llegit la traducció del text del diari de la Dra. Thuy, el seu convenciment de retornar-lo a la família va ser contundent També els mateixos americans poden comprendre els seus propis errors i les futeses que van fer, i encara fan, amb el ‘seu somni’ no de pau, sino de convèncer als pobles del món, que el que ells prediquen és la única veritat ( i com d’altres nacions del món que també volen imposar la seva veritat).

Difícil trobar la fotografia adient; finalment he triat la bandera i a la dreta podem veure un canó, callat, sense pòlvora, inútil … en pau.

””’