Chào ông Viêt Nam

Ahir, per fí, vaig anar a veure l’exposició. A les xarxes socials, als diaris, tothom n’ha parlat i ha escrit. Vull dir, així, d’entrada que m’ha agradat molt. Una reinvidicació de la persona, de l’intelectual, de l’artista, del creador, com va ser Pier Paolo Pasolini.
No vaig sentir en cap moment la Ciutat de Roma com a lligam, com una relació especial entre Pasolini i la Ciutat. Sí l’essència de Pasolini, com a persona: amistat, sexe, amor, poesia, cinema, política, intelectual, artista.

Em vaig entusiasmar en veure la rèplica de l’escultura d’un jove aixecant la cama i ensenyant el seu sexe, i que correspòn a una de les escultures dels joves de bronze de la Fontana delle Tartarughe, situada a la Piazza Mattei. Aquesta bellesa la vaig descobrir fa més de 10 anys, un mes de gener, a -2º, i la Fontana delle Tartarughe per sempre més forma part dels llocs emocionals per a mí. No tenia cap informació ni coneixement que hagués pogut ser també una història, d’amor?, entre Pasolini i aquests homes joves i bells. Va escriure : lluents, bojament brillants, t’endinsen en la nit amb la seva nuesa’.

Aquesta rèplica és al damunt d’unes vitrines en les que es poden llegir cartes de l’escriptor i artista sobre la seva homosexualitat.

És impossible explicar en tota la seva extensió el contingut d’aquesta exposició, però sí he de dir, que hi pots trobar una riquesa documental que et deixa bocabadada, de vegades sorprenent, desconeguda i detalls emotius (una carta escrita a la seva mare  i que totes les mares voldríem haver rebut …..). Entres a diferents sales de cinema, o viatges en tren, o en un cotxe Fiat, o pots veure un partit de futbol, ben singular Saló 5 – Novecento 2 (els equips de rodatge de dues pel.lícules, Pasolini vs. Bertolucci).

En sortir, després de dues hores ben llargues, vaig sentir que Pier Paolo Pasolini encara és viu, i encara ens parla, i ens diu les veritats, i encara escriu poesia, en friülià o italià, pinta quadres, escriu històries per el cinema, fa cinema, fa la revolució. Ell t’envolta absolutament.

Roma és al fons, Pasolini és abans. I acabo escoltant una cançó molt estimada pels romans ‘Semo gente de borgata’.

Un consell: Encara teniu temps d’anar-hi. Fins el 15 de setembre. I deixeu-vos emportar per les emocions i l’esperit d’aquesta persona. 

Fotografia: Fontana delle Tartarughe. Piazza Mattei. Roma. Maig 2013. RG.
Giacomo delle Porta va crear aquesta bellesa entre 1580 i 1588. De primer, es volia fer a la Piazza Giudea, per el senyor Muzio Mattei, propietari de totes les cases de la Piazza Mattei, va insistir en que havia de ser allà on ell vivia, i com a compensació va pavimentar la piazza i va prometre el seu manteniment.