Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Cartes des de Birmània : Infants

Publicat el 16 d'agost de 2008 per rginer

Dues molt bones amigues van rebre la gran alegria del naixement de dues nenes, Ona i Gaia, neta,  i primera filla d’un nebot estimat. L’ambient d’excitació per aquests naixements es podia copsar quan em van donar la bona nova per telèfon. De seguit em va venir al cap el capítol 14 del llibre de Daw Aung San Suu Kyi ‘Cartes des de Birmània’. Ella també va anar a visitar a una nena, neta d’uns bons amics. Era la primera filla del noi gran, i contràriament amb altres cultures, l’arribada d’una nena és molt ben vinguda i celebrada a Birmània. No existeixen el prejudicis. De fet, els birmans en general, pensen que les filles són més carinyoses, més familiars, i molts pares celebren aquest naixement amb la certesa  que la filla els cuidarà quan siguin ja vells. Les noies a Birmània al casar-se no canvíen el seu nom de família i els seus bens són sempre de la seva propietat i els comuns, després del matrimoni, a parts iguales.

No deixo de pensar en els meus avis i pares. Tan llunyans del sudest asiàtic, però amb els mateixos pensaments i alegríes.
Continuo recordant el capítol 14 del llibre; Daw Aung San Suu Kyi feia molt de temps que no tenia un infant en els seus braços i va quedar impactada per la seva minúscula perfecció. Encara que els seus trets són imperfectes i no gaire ben definits, els infants ténen diferents expresions que els distingeixen com a individus que són desde el primer día que obren els ulls a la vida.

I per suposat, els seus plors tan particulars i personals i que Daw Aung San Suu Kyi recordava del seu fill gran. Va advertir immediatament que els plors del seu fill eren diferents; teníen una cadència, un to, un registre per cada una de les seves demandes ( dolor, gana, son ). El naixement d’un infant et permet somiar en un món i un futur millor. És en aquest moment d’aquest capítol, quan Daw Aung San Suu Kyi no oblida que la taxa de mortalitat dels infants al seu país és de les més altes del món. Que en el seu país existeix una carència absoluta d’ajut humanitari per el desenvolupament tant sanitari com educacional dels infants.

Va llegir, no recorda on, que els infants estàven ‘pensats’ per donar una aparença de vulnerabilitat per despertar la tendresa i l’instint protector dels adults; d’aquesta manera els adults se senten impulsats a actuar com a esclaus complaents amb aquests infants exigents,  incapaços de fer res per ells mateixos. També es diu que la pell dels infants ténen una certa olor natural, especial, que incita a acaronar-los i a besar-los.  Es pregunta, ¿ no serà que el fet de veure un infant en el seu bressol, com una pissarra neta i brillant, en la que algun dia es podrà escriure un bell poema o una prosa emotiva sobre la seva existència, és el que engendra la felicitat en els cors dels pares, avis, familiars propers i en definitiva a l’ésser humà ?
Daw Aung San Suu Kyi ja és àvia, però no coneix els seus nets, ni els pot acaronar, ni ser a prop seu, ni dels seus fills.
Aquests infants de la fotografia han entrat al món, a la vida. En uns moments les seves mares els tindràn en els seus braços per alletar-los. Una fotografia molt ben feta en un país entre Occident i Orient.
Avui fa 12 anys i 297 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.