Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Cartes des de Birmània: Com es viu un empresonament

Publicat el 14 d'agost de 2008 per rginer
Daw Aung San Suu Kyi, dona, 63 anys, empresonada a casa seva a Yangon (antiga Rangoon), avui fa 12 anys i 295 díes, Premi Nobel de la Pau l’any 1991, va deixar escrites unes cartes-diari l’any 1996. Es va editar un llibre, ‘Cartas desde Birmania’, editorial Circe. Recomano fortament la lectura d’aquest llibre. No existeix cap traducció en català, i la veritat és que em dol. Em vaig fer enviar l’edició original en anglès. Aung San Suu Kyi escriu un anglès alegre, senzill, fàcil, emotiu i sap trobar les paraules justes en cadascuna de les cartes (Penguin Books 1997).
En el capítol 15 – Díes de descans – escriu, responent a la pregunta : ‘ Com ha canviat la seva vida  en que ha estat posada en llibertat del seu empresonament domiciliari (any 1997) ?  ( Després va tornar a ser empresonada, fins ara). Un dels canvis més evidents és que ja no pot seguir l’estricte horari que ella mateixa s’havia imposat durant la seva solitud.

Continúa explicant, que ella mateixa havia establert una rutina i la seguia estrictament, per no perdre el temps tontament. S’aixecava a 2/4 de cinc del matí, i apagava la llum de casa a les nou del vespre, sense preguntar-se les hores que havia pogut robar a la son. Per introduïr alguna variant i fer una divisió dels seus díes de vida ordinària, diferenciava clarament els dissabtes i diumenges de la resta dels díes de la setmana.
Sempre tenia una sensació de vacances quan el cap de setmana arribava. Quarant-vuit hores d’un meravellós buit en el temps, que per a ella significava unes activitats de lleure necessàries.
S’aixecava igualment a 2/4 de cinc del matí i feia una hora de meditació, exactament igual que la resta de la setmana, però una vegada acabada, deixava que el pas del dia passés al seu voltant, sense presses. Petites feines domèstiques; llegir novament els seus llibres preferits i repetir la lectura dels passatges estimats.
El diumenge era un dia encara més especial, perque es podia fer un ou passat per aigua per esmorzar. El temps transcorria ràpid, però.
Els caps de setmana en llibertat, són molt diferents; ara sentia el viu plaer d’una llibertat, restringida, però llibertat al cap i a la fí. Els dissabtes treballava amb els seus companys de partit, NLD, organitzant els actes de la setmana, els mitins i discutir tots els assumptes importants,  i els diumenges eren meravellosos. Tots es van proposar : El diumenge, cap compromís. Podia beure una tassa de te tranquil.lament i podía fins i tot llegir en aquests moments. Podia banyar-se i rentar-se el cabell sense presses, i podia arreglar el desordre de tota la setmana. Podía …. gaudir, viure, plenament aquesta sensació meravellosa que tots desitgem: l’oci, el lleure i veure’s envoltada d’amics i de la gent del poble. En un proper apunt escriuré un petit resum d’aquelles tardes de diumenge que de ben segur molts birmans recorden amb alegria, però també amb melangia.
Aquesta fotografia que he trobat, correspòn al curt temps de llibertat, els caps de setmana que podia escriure i llegir i rebre visites, sense presses, només els caps de setmana, perque durant la setmana havia de preparar algún viatge, reunions i mitins davant la porta de casa seva.

  1. El millor regal que pots fer als teus amics birmans.

    Em captiva la senzillesa de “la senyora”, aquest saber gaudir de les petites coses quotidianes que esmentes…

Respon a birmania Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.