Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Caminant per la independència

Publicat el 29 de juny de 2010 per rginer

3.143 metres Pica d’Estats; és la muntanya que hem de pujar fins arribar al cim (com ens ho ha explicat el blocaire Marc Payà avui mateix). No tinc cap fotografia, però sí d’aquesta muntanya tan bella com és el Pedraforca, però hem de pujar més amunt, el camí serà més llarg.
Plegats, poc a poc, sense presses i mentre pugem anem deixant les petjades de la nostra nació i el nostre dret a decidir i quan arribem al cim, quin serà el polìtic dels estats veïns i no tan veïns que ens negui la nostra existència?
La retallada ja la sabíem, el resultat també, no val a plorar ni a queixar-se, senzillament cal continuar caminant, cercar solucions, cal promoure més consultes, cal anar passet a passet i recollir les signatures que les lleis demanen s’han de presentar al Parlament.
I després un altre passet, i un altre i si encara som a mig camí de la muntanya, doncs, descansarem, un gotet de ratafia, un tros de llonganissa, respirar i endavant les atxes !

Intel.ligència, responsabilitat i unitat com a poble, respectant totes les opinions, però omplint el sac. Fugir dels polìtics aprofitats i electoralistes …. la societat civil s’ha de moure, i amb tranquil.litat persistent, sense renunciar a res. 

Bon dia lluminós a tothom, ja tenim la muntanya davant nostre, 3.143 metres, no és l’Everest, som tossuts i tenim les nostres ànimes i el cor plens de raons; sols demanem tenir el nostre dret a decidir.


  1. Tinc una sensació que han obert un tap i està sortint tota la bromera. Ja sabiem que passaria i no crec que ningú no s’estranyi ara de la sentència. Però sembla que s’ha obert (o s’ha trencat) la presa i ara cau l’aigua a raig…A veure si al final tot va més ràpid del que imaginàvem….Ara sembla que les eleccions a l’octubre o novembre sigui una cosa molt llunyana, es podrà soportar la pressió de no avençar-les? I com es posicionaran els partits? Ens espera un temps interesant a partir d’avui mateix…

  2. El del Pedraforca i el de la Pica d’Estats, el del Canigó, físicament, perque calen coses tangibles. Aquesta litúrgia de caminar, de pujar, de l’esforç, és la que hem mamat els que ja fa mes de vint anys que férem els vint anys.
    Qui s’hi apunta?

Respon a josepselva Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.