Chào ông Viêt Nam

Tê’t Nguyen Dan (el primer matí del primer dia), la festa més important de l’any a Viêt Nam. Aquesta paraula, Tê’t, podríem dir que podría significar el nostre Any Nou, passant per Nadal, la festa d’aniversari, el dia dels difunts. Aquest Any Nou Lunar té el seu origen a Xina, i Viêt Nam se la va fer pròpia adaptant els rituals i la festa a la seva cultura. És la seva manera per celebrar la unió entre l’ésser humà i la natura, els vius i els morts, la cultura, les relacions humanes. Regals, desitjos de felicitat i fortuna, esperances, passar pàgina, tota una celebració familiar entre uns rituals i unes menges ben especials. Enguany el Tê’t és el 10 de febrer. Any de la serp.
El dia es determina per el calendari lunar i fent uns comptes aproximats, resulten 355 díes en un any. Normalment sempre coincideix entre els mesos de gener i febrer del nostre calendari.

Els deus de la cuina ja hauran arribat a totes les cases. Arriben sempre vuit díes abans per veure com ha anat l’any, si tot s’ha fet bé, i es troben amb un altar ple de menjar que s’han d’emportar per els ancestres de la família, que esperen, els feran un bon informe per poder començar bé l’any.  Aquesta setmana s’anomena Tet Nien (la fí d’un any). Els infants tenen vacances a escola i la gent no treballa. Tothom fa festa. Els camps de conreu estan nets de les males herbes i l’incens es crema juntament amb una safata ben plena de flors i fruita i demostrar així el seu respecte envers els seus ancestres.

Mentre, els carrers de les ciutats i pobles són plens d’arbres amb flors d’albercoc o préssec, esperant compradors. També pots trobar kumquats i tarongers. És una veritable parafernàlia de colors, olors i moviment de persones. Nhat Tan és un poblet no gaire lluny de Hà Nôi a l’altra llera del riu Roig on tot és ple de plantacions d’arbres de presseguers, Hoa Dao majoritàriament, intentant que la flor sigui la més vermella possible. Hi ha gent, però, que la prefereixen més rosada. Els horticultors de Nhat Tan són veritables mestres en aconseguir els arbres més bonics. Saben que han d’oferir una bona mercaderia als compradors que són molt exigents. L’arbre ha de viure dins a casa com a mínim de vuit a quinze díes.

Hoa Dao, el presseguer en flor, és un arbre molt decoratiu i és utilitzat per fer fora tots els mal esperits. El Kumquat ha de tenir com més fruits millor. El fruit són els avis, les flors els pares, les fulles verdes els infants.

El color vermell de la flor del presseguer o albercoquer té un significat important per els vietnamites. Creuen que aquest color és el de la felicitat, i tots els desitjos són escrits en unes cartolines i penjades als arbres. Els convidats, familiars, se’ls convida a menjar síndria, una fruita vermella. És el color de la sang, del foc i del sol, és a dir, el color de la vida.

Els carrers s’omplen també de flors, especialment narcisos i crisantems. Nhung ja ha anat a Nhat Tan i ha tornat a casa amb unes branques plenes de flors vermelles de presseguer i un kumquat. També ha comprat les síndries per oferir-ne un tall als convidats i a la família. Serà una setmana frenètica per tenir-ho tot a punt.

Fotografia: Nha Tan. Horticulturs cuidant els arbres.

Fotografíes arxiu: Escollint un Kumquat. 
                           Tot és a punt a casa.