Bush Nut – Macadamia
Moltes vegades oblidem que Austràlia és un continent. Sempre la tenim present com una illa gegantina. Hi han moltes Austràlies dins aquest continent. Lismore és una petita Ciutat a New South Wales, però només a 300 kms de Brisbane, a l’interior. És un exemple d’una d’aquestes Austràlies. Els nous colonitzadors van haver de treballar a fons per desforestar els boscos i convertir una terra en un mirall de la seva Irlanda, o Gal.les o Escòcia. Els aborígens menjàven uns fruits que anomenàven ‘Kindal Kindal’ d’uns arbres que creixen per aquests indrets i altres llocs del país.
””””””Es pot dir que aquest fruit, ara anomenat Macadamia, és originari, l’únic, d’Austràlia i comercialitzat arreu del món. Avui trobem aquest tipus d’anous en altres països. Qui no ha provat un gelat de macadamia ?? Pero ha estat aquí a Lismore on va començar tot aquest procés. El nom prové del Dr John Macadam, biòleg, estudiós dels beneficis i toxicitat d’aquest fruit. Després de viatjar per deserts, platges, oceans, muntanyes rocalloses, aiguamolls, Ciutats modernes, et trobes a Lismore, una petita Ciutat, on hi ha una Universitat amb més de 5.000 alumnes, tranquil.la, aires nets, grans extensions de pasturatge per el bestiar, boscos, un riu, el Wilson, que moltes vegades es desborda i inunda el centre de la Ciutat, koales vivint en pau a dalt dels arbres; un lloc on sembla que mai passi res i on tothom té l’aspecte de viure feliç. L’espòs de la meva amiga, advocat de professió, em va dir: ‘ Vivint aquí, apart de ser més barat, tinc la sensació que estic de vacances els 365 díes de l’any’. Els veïns del costat de la casa de Colleen, quan els vaig preguntar per què hi havia una corda dins la piscina del seu jardí de casa, em van aclarir que sempre s’ha de tenir cura de deixar una corda ben gruixuda penjant dins l’aigua, ja que els koales van a prendre un bany i neden a les piscines, però si no ténen la corda, no podríen sortir i tornar al seu habitat, els eucaliptus. A pocs kilòmetres de Lismore es troba Nimbin, el poble ‘hippy’ per excel.lència d’Austràlia. Cada diumenge en una petita vall hi ha un mercat on pots trobar-hi de tot. Vaig anar-hi, i vaig passar unes hores ben entretingudes. Però aquest serà un altre post.””””””
Diferents especies pero un mateix pensament: A casa tenim uns quants recipients amb aigua perque abreuri ‘la gent’: els nostres gossos i la gateta (el Lluquet, l’Islay i Madame Porculi), els gats que venen d’arreu, la guineu, nocturna i prudent, els gaigs, les merles, les garces, els pit-roig i les mallerengues… posem una branca per si cau algun d’aquests mes petits (ratolins de bosc, algun gripau, comic i maldestre, insectes i coleopters -escas, a punt d’estingir-se, el banyut escanyapolls-…) puguin sortir, xops pero vius, per seguir fent el seu cami pel bosc.
Es un gest petit d’estima a la natura, irrisori per alguns, potser, pero molt important per nosaltres. Es agradable saber que a l’altre banda d’aquest mon petit alguns, tambe, s’en preocupen de la seva ‘gent’.
(Avui a ‘La Contra’ de La Vanguardia: ‘Nomes som feliços envoltats de plantes i animals’ – Edward O. Wilson, Premi Internacional Catalunya.)