Birmània: Shwedagon – Rangoon
Publicat el 9 de juliol de 2008 per rginer
És el lloc on els birmans mediten, resen i demanen libertat. Tots els aconteixements polítics del país de confrontament envers la Junta, de manifestacions no violentes, de meditació, sempre passen per Shwedagon. És, sense cap mena de dubte, el lloc més bonic del sudest asiàtic, on trobes la pau, la tranquil.litat, el recolliment i en mig de tanta bellesa, més que mai, et preguntes, el per què de tanta violència i crueltat per part d’un govern genocida i dictador. Ahir mateix vaig llegir que dels 180 països del món, Birmània és amb el no. 179 el més corrupte del món; l’últim és Somàlia. Trist.
La última de les manifestacions va tenir lloc el setembre de 2007, i tots ho recordareu.
L’origen d’aquesta pagoda es perd en els anys. 2.500 anys, 3.000, 2.000 …. el cert és que al turó de Singuttara ja existía una pagoda on reposàven les relíquies dels tres últims Budas. D’acord amb una de les múltiples llegendes, van passar 5.000 anys fins que l’últim Buda va baixar a la terra i va passar de llarg de Singuttara. La pagoda no podia perdre els seus privilegis com a lloc sagrat del budisme, i el rei Okkalapa dels Suvanmabhumi va pujar dia rera dia, a resar, a pregar, a meditar fins que el miracle va ocórrer, i van caure 8 cabells de Buda. En aquell mateix lloc es van començar a construir pagodes, una sobra l’altra i es van utilitzar materials com plata, or, coure, estany, plom, rubís, maragdes fins arribar a una alçada de 98 metres. Al llarg dels anys s’han construït moltes més pagodes i tot forma un conjunt absoutament impresionant. Han patit diversos terratrèmols i l’any 1786 la punta més alta de la pagoda va caure.
La bellesa d’aquest conjunt és la seva simetria i la complexa geometria de les seves formes i estructures. La part més baixa de la stupa hi han unes 8,688 peces d’or i a la part més alta unes 13,153 peces, també d’or. És molt difícil de veure la punta més alta de la pagoda i poder veure-la amb tot detall i observar els 5,448 diamants, 2.317 rubís, els zàfirs i altres pedres precioses; 1065 campanes d’or i a dalt de tot, un diamant solitari de 76 carats.
El conjunt de stupas de Shwedagon és obert tots els dies desde les 5 del matí fins a les 9 del vespre.
Birmània és un país molt ric en pedres precioses ( bé que ho sap el seu comprador numéro ú, Àfrica del Sud ). Shwedagon es va anar construint fa més de dos mil anys, amb els materials que la terra els donava. Avui tota la seva riquesa va a parar a la Junta i les engrunes al poble.
En l’arxiu podeu veure més fotografíes d’aquest lloc sagrat del budisme.
Publicat dins de Birmània - Viatges | Deixa un comentari
Veig que hi ha un ordre: campió de la corrupció, núm. 1; subcampió, núm. 2… A partir de quins paràmetres, i com s’obtenen, per a fer-ne el càlcul.
D’altra banda, sobre la bellesa de les pagodes, et diré que la gaudeixo, i que m’agraden les cúpules i les línies corbes, en general. Igual que em sento més en el meu element basculant sobre una onada que fixa damunt el paviment. Si tot és relativitza, si res no és absolut, vol dir que el sectarisme i la intolerància perden pistonada. Ara bé: quan el que necessites és fer la triadella entre allò que és essencial i allò superflu, fes-te’n enfora dels suaus fogassers del relativisme i aplica les solucions que els eixuts escaires de l’elegant essencialitat occidental han establert.
En Pla es queixava dels materials de luxe que empraven els orientals per a les seves construccions, fossin temples fossin escultures. Ell preferia l’austeritat dels materials que feien servir els grecs per esculpir: la dura pedra. Així, no hi pot haver cap confusió. Una escultura no s’ha de poder fondre mai per poder-ne recuperar la matèria prima, ha de quedar clar que el seu valor és d’un altre ordre. També m’has fet pensar en els penjaments que deia en Miquel Bauçà de les catedrals gòtiques (deia que li semblaven un llagost a punt d’emprendre el vol). Les pagodes són menys engalavernades, ben cert que és.