Birmània/Myanmar: Disturbis violents
Llegeixo opinions i notícies escrites de manera partidista o frívola, sense contrastar. És difícil saber el fons de tota aquesta violència.
Es diu que el pecat original d’aquest país multicultural són els conflictes i la violència entre les diferents ètnies que hi viuen. La por, la pobresa, la malfiança, l’escepticisme és un llegat molt dur i difícil de trobar-hi solució. Han estat més de sis dècades on una llarga i intermitent guerrilla no ha deixat mai començar un procés de pau. Els militars, la Junta, els governants, la força, el poder, han fet tot el que calgui perque la població calli, no digui res, tingui por i trobi refugi en el budisme.
Estic sorpresa i preocupada per els últims disturbis a Meiktila, més de 40 persones assassinades. I tot va començar quan un matrimoni bamar, budista, va entrar a una tenda d’antiqüaris d’una família birmana, musulmana, a vendre un objecte. L’objecte va caure al terra, es va trencar, els budistes volíen els diners acordats, els musulmans ho van discutir, comença la discusió, surten al carrer i fora ja hi eren uns grups esperant actuar amb matxets a les mans.
Els disturbis s’han escampat, i sincerament crec que els motius polìtics hi són. La policia no va actuar amb la rapidesa que el conflicte demanava, i els atacants d’un bàndol i un altre, armats amb matxets van actuar impunement.
Com podeu parlar de pau i democràcia si una tercera part de la població us odia ?
Una pregunta que es fa molta gent. 3/4 parts de la població de Birmània/Myanmar és bamar, budista, i 1/3 part les diferents ètnies. Aquesta violència, que ja va començar el mes de maig de l’any passat a l’estat d’Arrakan, lluny de la zona de guerriles de la frontera, és una espurna que encara existeix dins l’ànima de la oligarquia dominant, que no volen saber res de la pau, ni de la democràcia, ni les idees del President Thein Sein, antic general de l’exèrcit, i encara menys amb el que desitja i lluita Daw Aung San Suu Kyi. Senzillament no volen perdre el poder.
He rebut avui notícies de la por que té la gent si aquests disturbis apareixen a Yangon.
Seria el començament d’una guerra civil que ningú vol, però els grups violents són arreu. El govern ha decretat una llei per a tots els restaurants i bars de Yangon de tancar portes a les 9 del vespre.
Es parla d’un grup de budistes feixistes, que es troben arreu, i els valedors de la pau i democràcia del país, no es sorprenen. Ja ha passat altres vegades al llarg de les últimes dècades amb una Junta Militar al poder. Les minories ètniques, no budistes (musulmans, cristians, animistes) sempre han tingut problemes, i els militars els ha anat molt bé abraçar la religió budista. Sota el seu uniforme militar, són veritables budistes ? No, de cap de les maneres. Com s’entén els assassinats de manifestants per part de l’exèrcit, de la policia, de les manifestacions de l’any 1988 i la dels monjos de l’any 2007? Milers de persones van morir pels trets de les armes feixistes. El poble no sap d’aquesta violència, la pateix.
Cada dia estic rebent informacions, i he de llegir-les acuradament. No fa pas gaire que el partit de Daw Aung San Suu Kyi va celebrar el seu primer congrés !! Les eleccions generals seran l’any 2015. Fins aleshores a Birmània/Myanmar no tot serà pau i alegria.
Els espera un llarguíssim camí per poder dir amb la veu ben alta que viuen en un país on tothom és lliure i es respecten, on la pobresa ja no és el principal problema, on l’educació és a l’abast de tothom, on ells i elles poden decidir i viure en pau.
El dia 21 d’octubre arribaré a Yangon. Serà una estada difícil i diferent de les anteriors. Mentre, segueixo amb preocupació els esdeveniments.
Fotografia: Daw Aung San Suu Kyi. Una mà estesa amb la pell vella, arrugada, però forta. Un camí difícil, trist, i molta violència, ella que té la pau com a concepte únic per lluitar per la llibertat i els drets humans. No abaixarà els braços, no es rendirà, continuarà lluitant. Per a ella va començar una altra lluita quan va ser alliberada del seu empresonament.