Birmània: Enterrar els morts és un delicte
Publicat el 19 de juny de 2008 per rginer
Fa pocs díes un grup de joves birmans, membres del Grup d’Estudiants de la Generació 88, van viatjar en un camió a les zones afectades i devastades per el cicló Nargis. Van ajudar a enterrar els cossos de la gent que va morir ara fa 6 setmanes, i els que moren cada día per malaltíes i per manca d’ajut.
Al tornar a Rangoon, els va parar un control de l’exèrcit del general genocida Than Shwe; van ensenyar els seus documents d’identitat, i sis d’ells els van fer baixar del camió i els han empresonat. No teníen permís per fer el que van fer. Però, dos dels xicots detinguts, són els líders d’aquest grup d’estudiants.
Així, d’aquesta manera la junta va eliminant ‘enemics’ del poble i el nombre de presoners polítics augmenta i augmenta cada día.
Mentres, constato que la comunitat internacional ha decidit plegar veles i tornar a sentar-se en els comfortables escons dels parlaments corresponents, i permeten que aquest general genocida i la seva junta continuïin no respectant els drets humans i deixant morir als seus súbdits amb una impunitat total.
Aung San Suu Kyi va declarar un dia: ‘El canvi i la llibertat arribarà. Tot el que ténen els generals són armes’.
La seva veu ha emmudit, empresonada a casa seva avui fa 12 anys i 239 díes.
La fotografia correspòn al grup d’estudiants voluntaris feta tot just fa una setmana.
Publicat dins de Birmània - Reflexions | Deixa un comentari
Només que Than Shwe no dóna la talla d’un Creont, rei de Tebes. No té el seu esperit ni el seu estil, i quedaria a l’alçada del betum si hagués de mesurar la seva capacitat dialèctica amb una Antígona. A banda que és un tirà cruel i sanguinari i Creont, a desgrat de la terrible sentència que va emetre i que també va incloure el seu propi fill, no consta que en fos. Aplicava la llei. Els traidors a Tebes no podien ser enterrats, la qual cosa significava, en aquells temps, no poder-se reunir amb els seus avantpassats, allà al cel. És això el que pretén Than Shwe? Pretén que les pobres víctimes d’una catàstrofe natural no puguin retrobar els que els havien estimat i els que ells estimaven?
No poden suportar la mirada d’altri, no poden constatar la dissidència. El poder absolut és la més greu de les plagues humanes. Cap dictadura se n’escapa.