Birmània – El perill continúa
Publicat el 25 de febrer de 2008 per rginer
Després de les manifestacions pacifiques dels monjos budistes en aquest país llunyà, el perill continua. NO he deixat mai de llegir les notícies que van arribant via premsa britànica, blocs clandestins de grups de la oposició, organitzacions que ajuden als pobles tribals de les muntanyes, blocs personals. Sorprenentment hi ha un moviment social, una xarxa ben organitzada i que és una finestra al món, sense que la junta pugui fer-hi res.
Per anar fent callar als estaments oficials, i.e. Unió Europea, Nacions Unides, Drets Humans, la junta s’ha tret de la màniga, com un mag qualsevol, fer un referèndum per aprovar una constitució que en el dia d’avui comencen a distribuïr entre el poble.
Ja us podeu imaginar que la constitució ha estat redactada per la junta, i només per posar un exemple: La senyora Aang Suu Kyi, líder del partir de la oposició, no podría presentar-se a unes hipotètiques eleccions l’any 2010, perque ha estat casada ( és vídua ara ) amb un home de nacionalitat britànica i la constitució prohibeix casaments entre birmans i estrangers, si volen entrar a formar part de partits políticis. Una manera molt sibil.lina de treure’s del damunt la persona que guanyaria novament les eleccions, com ja ho va fer l’any 1991.
Aang Suu Kyi ha mantingut conversacions amb la junta d’un temps ençà, arrel les manifestacions, però finalment ella no vol tornar a entrar en aquest joc.
”””””’Continúa empresonada a casa seva, mentres la junta va cercant a tots els seus opositors per fer-los fóra del país, empresonar-los, o senzillament desplaçant-los de les seves terres.
També té la junta un problema a resoldre amb les guerres dels grups tribals de les muntanyes que lluiten per la seva independència desde ja fa dècades.
Pador Mehn Shar, Secretari de Karen National va ser assasinat no fa més de tres sertmanes per pistolers de la junta. El grup tribal Karen és una de les moltes ètnies que s’enfronten ja fa molts anys a la junta per la seva independència.
Aquí teniu un enllaç per conèixer amb profonditat el què passa en aquest país, especialment amb la ètnia Karen.
Com sempre, grans potències mundial són al darrera de la junta, Xina i Rússia.
Els dictadors, els feixistes sempre se senten segurs quan darrera d’ells els països potents els dónen suport; només cal girar full i llegir la història recent.
Els milers de desplaçats de les seves terres busquen refugi en els boscos prop de la frontera amb Thailàndia.
La fotografia és molt signiticativa: Lliçó d’escriptura en mig del bosc, i una roca fent de pisarra on amb un guix blanc la mestra va impartint la classe als infants.
La força i el desig de llibertat d’aquests pobles no s’atura.
””””
Publicat dins de Birmània - Reflexions | Deixa un comentari
Totalment d’acord amb les apreciacions. A mi em passa el mateix. Segueixo les (poques) informacions que arriben, i sembla que, si no hi ha imatges coloristes (en concret, del color de les túniques dels monjos budistes) d’aquelles protestes de fa uns mesos, i més encara, si no hi ha sang pel mig, els mitjans tendeixen a oblidar aquesta injustícia mundial.
Sempre he pensat que, a banda d’interessos geo-estratègics i econòmics de les grans potències, a totes les potències els fa por una desintegració de l’estat birmanès en múltiples petits estats que serien un nou maldecap a la zona. Aquesta és una de les grans raons de la pervivència d’aquesta indignant anomalia contra la humanitat que és el règim birmanès.
Una cosa és notícia quan les agències de premsa decideixen que sigui notícia, i ho lleven d’enmig quan els convé. Fa poc vaig llegir un article d’en Terricabras, devia ser per Nadal, perquè comentava que la gent es queixa que durant les festes nadalenques no hi ha mai notícies. En Terricabras afirmava que ni per Nadal ni mai. També és cert el que diu el missatge de sota: l’espectacularitat d’aquella manifestació de monjos fou un acolorit impacte virtual. Acabat l’espectacle, posaren l’objectiu damunt una altra cosa.