Birmània: Després de l’amnistia
Els contactes en aquest país també envíen notícies, aquestes més il.lusionants; són de l’escola i conèixer les activitats, com han pintat l’escola, l’excursió d’un dia complet riu avall. La felicitat dels infants.
I he rellegit un apunt meu – http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/184785.
Molt actual, per entendre una mica millor el procés ‘democratitzador’ de Birmània i el seu govern.
Arriben ara molts més turistes nordamericans. Després del viatge de Hillary Clinton, els americans consideren que ja és un país segur per a ells, i que malgrat el boicot econòmic, si Hillary Clinton l’ha visitat, la gent, els turistes americans també. Però compte, aquest govern obert, amable, autoritza els visats per a turistes (màxim 28 díes), però sap que molts d’ells són inversors que volen invertir en el país. Tot just en arribar, parlen amb els guíes, pregunten per unes adreces i fan el viatge pel seu compte. Invertir, invertir, invertir diners, en un país que hi ha moltíssim per fer i evidentment on les inversions poden ser espectaculars amb grans profits. El govern deixa fer. No posa entrebancs. Però, i el poble ? Em fa por que comenci una ‘invasió econòmica salvatge’.
L’alto el foc amb els Kachin i els Karen no sembla que hagi fet gaire efecte i les guerrilles continúen a les fronteres amb Tailàndia. Els centenars de milers de refugiats continúen malvivint en els camps.
La cerimònia de readmisió als monestirs, de més de 40 monjos empresonats i ara lliures, s’ha suspès per ordre del Departament d’Afers Religiosos. Diuen que aquesta cerimònia és política, no pas religiosa.
Mentre, Daw Aung San Suu Kyi ha començat la seva campanya electoral per accedir als 48 escons del Parlament que s’han de votar el proper mes d’abril. A Tavoy, el seu primer mítin ha estat espectacular. Una gernació de gent omplint places i carrers.
El President Thein Sein sap que ella és el seu baluard per obrir-se al món, per donar esperances al poble i rebre inversions, presidir l’ASEAN, no dependre únicament de la Xina. Tot em sembla molt hipòcrita i calculat, com arreu del món. Crec amb aquesta dona d’aspecte fràgil, però de gran força interior, Daw Aung San Suu Kyi, i crec amb la fermesa, la lluita i la honestat del poble birmà, els que no estàn ‘afiliats’ al govern, ni a l’exèrcit, els que no ténen diners. Sense fer soroll, van avançant, malgrat tot.
Penso que són gent, amb The Lady al capdavant, que no és el més important el que els passa (mort, maltractaments, presó, exili, crueltats, violències, dictadura), sino el que són capaços de fer amb el que hagi passat.
Només una petita mostra:
Ko Ko Gyi – Un dels activistes més importants. En la revolta de l’any 1988, ell va ser el que va reorganitzar la ABFSU – All Burma Federation of Student Unions. Va ser anomenat vicepresident. Va ser arrestat l’any 1991 durant les protestes pacífiques del 10 de desembre i condemnat a 10 anys de presó. Alliberat l’any 2005, torna a ajudar a 88 Generation Students i l’any 2007 és arrestat novament durant la revolució del safrà.
Aquesta vegada condemnat a 65 anys de presó. Aministiat el 13 de gener de 2012.
NOU ANYS DORMINT AL MATEIX LLOC A TERRA.
Ens parla de les condicions de la presó de Mong Hsat, situada en un lloc remot, del’estat Shan.
Ha passat 20 anys de la seva vida en presons, Insein, Maubin, Keng Tong i Mong Hsat, està doncs qualificat per poder parlar-ne, per poder denunciar el sistema penintenciari del seu país.
Pregunta: De la seva experiència, pot dir-nos en quines condicions es va trobar en les diferents presons ?
Resposta: Les condicions eren molt dolentes quan vaig entrar-hi per primera vegada. El que vull dir és que ens van atollinar i maltractar i regularment ens enviàven a les cel.les individuals, les de càstig.No podíem ni llegir, ni agafar cap paper per escriure, sota pena de càstig sever. Però després de la visita de membres de la ICRC (Comitè Internacional de la Creu Roja), les condicions van anar canviant de mica en mica.
Per exemple, vaig haver de dormir en un mateix racó de terra, molt fred, sense res més, durant més de 9 anys, fins que la Creu Roja va entrar a la presó per inspeccionar-la. Després d’aquesta visita, vaig dormir en un llit. També es van instal.lar lavabos en condicions, i se’ns va permetre llegir llibres, diaris i revistes.
Min Ko Naing – Activista i President-Fundador de la ABSFU i líder de la 88 Generation Students. Va encapçalar la revolta dels estudiants el 8.8.1988 i un any després va ser empresonat i condemnat a 16 anys de presó. L’any 2005 va ser alliberat i va organitzar el grup 88 Generation Students. El mes d’agost de 2007 va encapçalar les manifestacions i la revolta pacífica juntament amb els monjos i va ser empresonat novament. Condemnat a 65 anys de presó. Amnistiat el 13 de gener de 2012.
Ha passat 16 anys continuats en una cel.la de càstig, tot sol. No volia ser polític. Volia crear art. Escrivia cançons i poemes. A la presó no tenia ni llapis, ni paper, ni llibres. Res.
Aleshores va decidir compondre cançons i escriure poemes de memòria. Tot ho tenia al seu cap. No es va oblidar de cap de les seves creacions. És el que va ajudar-lo a sobreviure tants anys a la presó, sol, en un racó, sense cap mena d’escalfor.
Fotografia: Un mòbil amb la fotografia de Daw Aung San Suu Kyi. Són els nous ‘aires de llibertat’ al país. La persona que ensenya el mòbil és un ciutadà d’una ciutat del país tot just fa unes setmanes.