Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Birmània: Aquesta nit ha sortit el sol

Publicat el 1 d'abril de 2012 per rginer
Ara ja és mitjanit a Birmània, però la gent és al carrer. El dia ha estat important. Ha estat la tercera vegada que han pogut emetre un vot des de fa més de quatre dècades.
Daw Aung San Suu Kyi ha guanyat el seu escó, el seu dret de seure al Parlament del seu país. Sembla que el seu partit, la NLD (National League for Democracy) podrà ocupar més de 40 escons. És el primer pas, petit, insignificant si ens ho mirem estadísticament, però molt important per la gent de Birmània. Han perdut la por i saben que amb aquesta petitíssima victòria, probablement, podrà convertir-se en una gran victòria en les properes eleccions generals de l’any 2015.

De moment esperarem les diferents reaccions i també els resultats. Estic encuriosida en saber què feran els països occidentals i els paísos veïns. Potser obriran més les portes i les sancions econòmiques s’afebliran. No ho sé. Cal esperar.
Última hora: La NLD ha guanyat en 44 circumscripcions ! La gent ha saltat d’alegria quan han vist per la pantalla que el cantant de hip hop Zayar Thaw ha guanyat el seu escó a Naypyidaw, la capital del país, on viuen el govern i els militars. Si les eleccions s’han celebrat per ocupar 45 escons, i si les dades es confirmen, la NLD haurà guanyat per majoria absoluta.

Ara, avui, la gent de Birmània està feliç i contenta. Suu Kyi ha pogut veure en persona com la gent tornava a implicar-se en política i ha perdut la por. I els joves que s’han mobilitzat li han donat suport. Recordem que ha estat en arrest domiciliari més de 15 anys.

El recompte de vots serà llarg, i no se sabran els resultats oficials fins d’aquí una setmana, però tothom sap a hores d’ara, que la NLD ha tornat a guanyar per majoria, igual que l’any 1990, malgrat els tripijocs i corrupteles electorals. 
Ha estat emocionant escoltar la cridòria de la gent que era davant la seu de la NLD esperant els resultats.

Bona nit Birmània. Aquesta nit ha sortit el sol. Demà el vostre somriure tindrà un altre significat i el vostre escepticisme continuarà, però d’una altra manera. Heu donat un pas endavant, però sabeu molt bé que sempre hi ha el pas enrere. Les vostres reinvindicacions i la vostra lluita no s’aturarà. Encara queden centenars de presoners polìtics sense llibertat, molts nens soldats, milers i milers de refugiats malvivint a les fronteres, i moltes coses per fer. El sol pot brillar molt de temps. Tot just acaba de sortir.

Fotografia: Daw Aung San Suu Kyi sortint d’un col.legi electoral amb les flors del Thingyan a la mà. Reuters.


 


  1. els teus amics, i que tu ens hs fet avinent a implicar-nos encara qu tan sols siga anímicament. Un trosset d’aquesta passa endavant et correspon a tu. Per cert, tinc una amiga que volia entrevistar Daw Aung San Suu Kyi  tot desplaçant-s’hi. Li he fet arribar els teus telèfons. És de total confiança.
    Un gran dia Roser.

    Una besadeta.

  2. És una molt bona notícia, sens dubte, però escaldats com estem tots  del fishing polític, ja veurem la traducció real d’aquesta victòria popular. Els militars seguiran controlant-ho tot, segons he sentit. Aleshores…..??
    Espero que hi hagin mes motius per l’optimisme. 
  3. Crec que encara no ha sortit el sol a Birmània com ens estan dient alguns, sinó que encara hi ha la influència dels militars, i la “democràcia” que han fet els permet controlar gairebé un 50% del Parlament  (25 escons assegurats per llei més els que aconsegueixin per la via dels vots). Cal recordar, per això, aquell afer amb aquell nord-americà que Suu Kyi va acollir a casa seva cosa que li va costar l’allargament de l’arrest domiciliari, i que al sortir ja no va poder presentar-se a les eleccions presidencials. El que necessita Birmània és que els mililtars baixin del seu pedestal i es dediquin a la seva funció principal:la defensa. I que ella o qui sigui un cop escollit president es faci la reforma constitucional, però això últim s’ha de veure i s’ha d’esperar esdeveniments. Sense oblidar, això sí, els interessos que hi puguin tenir els països occidentals (especialment els EEUU) i la Xina, que no deixaran de xuclar la mamella dels recursos naturals. Per un costat, els EEUU estan implantant la seva “democratització” pequè se n’han adonat que amb les noves tecnologies les dictadures ja no perduren per sempre, com passava al segle XX. I la Xina?, doncs aquesta busca mantenir la seva influència en el continent asiàtic i finança les guerrilles rebels de Birmània per preservar els seus interessos. En definitiva, que el triangle birmà seria: EEUU-Junta Militar-Xina. Falta molt i molt a fer perquè el poble birmà sigui veritablement lliure, però tranquils els pobres continuaran confiant el poc que tenen en els monjos budistes que els assisteixen caritàtivament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.