Barcelona-Hà Nôi
Hâ Noi : La ville à l’intérieur du fleuve.
3.5 milions d’habitants. Una Ciutat que evoca memòries de guerres i destrucció, però la realitat és que és molt més que això; capital del comunisme vietnamita , bressol de l’antiga casa reial, centre de l’imperi colonial francès a Indoxina i finalment el lloc de naixement de la independència de Viêt Nam.
‘Vaig començar el viatge el dia 20 de setembre. Vol Barcelona-Paris i Paris-Hâ Noi directe, sense escales.
Per davant tenia 11,30 hores de vol en un avió Boeing 777 -200 de Vietnam Airlines. Les hostesses vestides amb el vestit tradicional del Viêt Nam : ao dai. El menjar vietnamita, les begudes també. El vol va ser tranquil tot atravessant Europa, el Mar Negre, el Mar Caspi, les Repúbliques asiàtiques de l’antiga Rússia, Iran, Afghanistan, nord de l’Índia, Golf de Bengala, sempre cercant la foscor per poder dormir. Mentres, anava llegint llibres i textos sobre el país que anava a visitar i fins i tot repassant una mica l’idioma, rès, quatre paraules, però sempre és bò conéixer la llengua del país on vas, almenys les paraules i els texts més essencials.
Marguerite Duras, per exemple, ‘ Les Lieux de Marguerite Duras’ Editions de Minuit:
Oh, ça doit se prroduire souvent: vous êtes dans un milieu, dans un espace donné, vous êtes né dans le milieu, vous parlez le langage du milieu, etc. – les premiers jeux étaient des jeux d’enfants vietnamiens, avec des enfants vietnamiens – et puis on vous apprend que vous n’êtes pas Vietnamien, et qu’il faut cesser de voir des petits Vietnamiens parce que c’est pas des Français et qu’il faut mettre des souliers, qu’il faut manger des steak-frites et puis pas se conduire aussi mal, quoi. C’est très tard que je me suis aperçue de ça, peut-être maintenant, voyez-vous.’
A la 01:00 de la nit hora de Barcelona, del dia 21 de setembre, comença a fer-se de dia. Són les 06:02 del matí hora de Viêt Nam.
Aterrem. Ha estat un vol perfecte amb un molt bon servei i atencions. La primera impresió és la calor. Humida, però en certa manera agradable. L’aeroport és nou, però petit.
Omplir papers, visat d’entrada, verificació de passaport i em trobo amb Hanh, una noia jove de Hâ Noi que ha vingut a buscar-me. Parla castellà ! Molts joves de Viêt Nam han anat un o dos anys a Cuba per estudiar l’espanyol. Dins el taxi funciona aire acondicionat i comença el viatge. Trajecte curt de 35 kms fins a Hâ Noi però ja comences a copsar una mica el país. Es construeix, la carretera no està en bones condicions, els camps d’arròs on comença la collita, el Sông Hông, el Riu Roig, immens, de color marró, navegable. Trànsit caòtic i sobretot moltes, moltíssimes motos, scooter Honda o Piaggio. En tot el país hi han aproximadament unes 10.000.000 unitats de motocicletes !!.
Arribo a l’Hotel situat al costat del llac Hô Bay Mâa i el parc Lenin.
Primera sorpresa. A Hâ Noi hi han 27 llacs, que es nodreixen de les aigues del Riu Roig ! Per això el seu nom, la ciutat submergida dins el riu.
Ara el que haig de fer es no dormir i aguantar el canvi d’horari fins que sigui de nit.
La vista desde l’habitació de l’hotel és desconcertant entre el bullici de la gent i la pau del parc Lenin i el llac.
Vaig a descansar una mica, treure la roba i organitzar-me el temps i el dia.
Ja sóc a Viêt Nam a més de 9.000 kms lluny de casa.’