Chào ông Viêt Nam

 Ja és un fet; el senyor Abhisit Veijjajiva,  Primer Ministre, ha donat un ultimatum als camises vermelles. Han de marxar del centre financer de Bangkok, i ha demanat a les dones i els infants que deixin el campament. L’exèrcit dispararà a matar. Els camises vermelles volen tornar a negociar, a parlamentar, i el govern no vol deixar el poder; la divisió està servida i ningú té cap dubte que la guerra civil és ben a prop. L’Ambaixada dels EE.UU. ha evacuat a tot el seu personal. El toc de queda que volía implantar el govern, de moment s’ha aturat. El president derrocat (any 2006 ), ara a l’exili, Thaksin Shinawatra, demana diàleg, els camises vermelles la intervenció del Rei Bhumibol; el poder financer i econòmic del país (camises grogues) amb el suport dels generals continúa donant suport a aquest Primer Ministre, llicenciat a Eaton, de cara afable, molt jove, molt tou, i incapaç d’apropar-se al poble, sense cap mena de lideratge, i el poble el que vol són eleccions lliures i netes.
Pot haver un bany de sang …. no sé, desitjo que el seny torni i el diàleg esdevingui una prioritat.

—————–

Un company tot tornant de Bangkok m’ha dit que el districte financer de la Ciutat és un veritable camp de batalla, malgrat el primer ministre, nascut al Regne Unit i educat a Eaton, el senyor Abhisit Veijjajiva va acceptar convocar eleccions per el proper novembre. Els camises vermelles volíen garantíes i no els hi van donar.
Però el general dissident de l’exèrcit del govern, ara cap de files dels camises vermelles, General Khathija Sawasdipol, conegut amb el sobrenom de Seh Daeng (comandant roig ) va ser ferit mortalment mentre responia a una entrevista d’un periodista del New York TImes. Els franc tiradors són a punt. Les divisions dins la policia i l’exèrcit són cada vegada més evidents, encara que la premsa no ho diu, ni tampoc la televisió. Hi ha com una mena de silenci ‘oficial’ que no es vol trencar. La guerra civil planeja en l’aire.

És increíble com els més de 10.000 camises vermelles estàn aguantant dins les seves barricades la força del govern i de l’exèrcit des de fa dos mesos. Diuen les fonts més properes que el nombre s’ha reduït a 5.000. Els soldats ja han començat a disparar i es compten més de 20 morts en aquests dos últims díes. Els camises vermelles volen seguretat i unes eleccions netes; mentre el seu líder i antic Primer Ministre Thaksin Shinawatra, exiliat per un cop d’estat l’any 2006, dirigeix la revolta, a l’ombra. Ben mirat, ell va guanyar unes eleccions netes i lliures.

Aquest vespre, ara ja és de nit a Bangkok, hi ha una calma tensa, ja que tothom espera un atac final per part dels soldats per fer enrera els camises vermelles i foragitar-los del centre de Bangkok. El primer ministre senyor Abhisit així ho ha manifestat, no tan clarament evidentment, però les seves paraules han estat contundents.

Dos periodistes morts, un canadenc i un thailandès. Molta gent morta des del començament de la revolta, ja són més de 42 persones. 

Sembla que aquesta Thailàndia plàcida, tranquil.la, oberta, riallera ha arribat a un final ben trist i violent. Algunes  Ambaixades han tancat i es demana de no viatjar a aquest país. Avui serà una nit de tensions, violència i qui sap si sagnant. 

Es poden trobar fotografíes d’un fort impacte, però he trobat aquesta d’aquest nen al costat d’un soldat. En què deu pensar ? En l’arxiu una altra fotografía, on es pot veure el cos del ‘comandant roig’ ferit de mort. 

En aquests fets violents, de ‘quasi’ guerra civil, sempre em vé a la memòria el petit poema de na Montserrat Abelló :

— Creia que era fàcil 
    i no ho és 
    les guerres mai no es guanyen —