Avui Santa Llúcia
Obro els armaris i vaig treient les caixes on tinc les figuretes. Fa més de trenta anys a la Fira de Santa Llúcia de la Catedral vam trovar en José Daniel, pessebrista. Cercàvem les figuretes i havíen de ser de fang, i en José Daniel va ser una aparició.
La meva mare també tenia el seu pessebre, d’un altre pessebrista, però desconec el seu nom. La cova és preciosa. Comprada als Deulofeu. Crec que la seva paradeta és davant mateix de Santa Llúcia.
Escolto a la ràdio que la Fira celebra enguany els 225 anys.
Avui també aniré a comprar una mica de molsa, el vesc i unes flors. Un petit arbre de Nadal on he col.locat els dos mussolets de la sort que vaig portar de Birmània.
No tinc el bufet que hi havia a casa on els pares i els avis col.locaven les begudes i les menges de Nadal. Feia goig veure els torrons, les neules, el xampany (Delapierre), vins del celler o embotellats (Priorat i Penedès), fruits secs, les llaunes d’escompinyes i cloïsses, una pinya, taronges, els pastissets del poble i el día abans de Nadal, el pare arribava tot cofoi amb la caixa d’ostres comprada a El Cantábrico, al carrer de Canuda.
Al pessebre tenim uns pastorets arribats d’altres contrades; un d’Arlès, un altre de la Piazza Navona de Roma i una parella de Mallorca. El paller, el pou, el riu, les muntanyes de suro, els arbres, l’hortet, els poblets llunyans, el pont, els animals, els petits sacs de blat, el gerro d’aigua.
Construïr un entorn, un paisatge, un poble, un futur. L’imaginació vola i vola.
I el caganer ben amagat. És el toc irreverent, l’alegria, el viure. El caganer som tots … és el que diu en Mossèn Ballarin. El meu és el clàssic. No recordo quan de temps fa que el tenim. Un cigarret caldo de gallina a la boca, barretina, natges al descobert i fent caca, així de clar.
I no m’oblido de Santa Llúcia, patrona dels cecs i de les modistes. Les tietes modistes baixaven a la Fira molt mudades i a casa l’àvia sempre encenia una espelma per no perdre mai la visió. En un temps vaig tenir problemes a la vista, i l’àvia sempre em deia que va ser Santa Llúcia qui em va curar. A l’estiu quan anàvem a Alcossebre, sempre em feia aixecar la vista per veure l’ermita de Santa Llúcia i donar-li les gràcies.
Tinc feina. Comença la parada de Nadal a casa.
Fotografia: El pessebre amb els pastors foranis i el caganer. Nadal 2010.