Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Avui: Quatre anys sense Xesca Ensenyat

Publicat el 14 de maig de 2013 per rginer
I ha passat un any per aquells que vam trobar-nos a Búger de l’11 al 13 de maig 2012, en unes Jornades Blocs i Literatura, a la memòria de Xesca Ensenyat.
I et trobem a faltar, Xesca i més en aquest temps que ens toca viure. De totes maneres remenant en el teu bloc L’Hidroavió Apagafocs ja ens deixaves ben clar el què passava i passaria.
Vas escriure el teu últim apunt parlant d’una bota texana de canya alta. Vas publicar en el teu bloc, insòlit i meravellós. Vas morir massa aviat. Però tenim les teves novel-les, el teu bloc, i per damunt de tot el record de compartir bells moments.

En les meves últimes lectures, quasi totes relacionades amb les cultures de la llunyana Àsia, un poema xinès del període Tang, secle IXè, d’un moviment anomenat Muntanyes Gelades, que de fet és la traducció de Han Shan, el seu autor:

Traducció Francesc Parcerisas de l’anglès.

En el gel i en l’aigua trobem
la metàfora per a la vida i la mort.
L’aigua se solidifica i esdevé gel;
el gel es dissol i esdevé aigua.
Els morts seran els nounats;
i un cop nascuts tornaran a morir.
El gel i l’aigua no es fan cap mal.
Vida i mort es complementen perfectament.

Xesca, aquest dissabte a l’hora de l’Àngelus, ja saps, beurem plegades una copa de cava, sí Al.legro, i conversarem.

Fotografia: Eu Moll de Pollença. Maig 2012. RG.
Arxiu: Un grup de blocaires mirant al cel … l’hidroavió és a punt d’arribar i ja se’l veu prop de l’Illa d’Or.

 


  1. Si, ja fa un any de la nostra trobada a Búger. Recordàrem la Xesca els que només la coneixiem pels seus escrits i comentaris als blocs respectius. I vàrem ser més prop d’ella, vàrem veure els seus paisatges, vàrem viure els seus records, conéixer la seua família i els seus amics.

    Et trobem a faltar.

    Memòries.

    Enric

  2. Quatre anys d’aquell calfred, de la partida que no volíem, de les flors de magraner, com petons, i els fisios musculats que havien de sanar-la. Un any de la trobada de blocaires. Ningú no s’ha apuntat a organitzar i convocar les II Jornades. Barcelona, Roma, València…? U moll tremola, l’arena i les boques dels arbres parlen d’ambre i amor. Hi ha coses irrepetibles. Ho volíem i ho vam fer. Els jardins de Búger i les cel·les ho van viure i encara ho recorden. Ja és història.
  3. se’m va anar les ganes d’escriure al bloc. Aquesta és una confessió a mitja nit. Com feia quan ella escrivia, tot sabent que a l’endemà, ben enjorn, ella em retornaria el seu parer-pensament amb un comentari millor que la meua entrada. De fet, a Búger, vaig atordit com si estigués penjat d’un núvol.
    De vegades remire els seus comentaris al meu bloc. Hi hauré intentat més de cinc vegades llegir el seu darrer llibre i l’angoixa em fa desar-lo per a millor moment….que mai no hi torna.  

Respon a Victòria Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.