Chào ông Viêt Nam

Sí, avui és La Candelera i riu, és a dir, l’hivern és ben viu encara. Ahir va ploure i vaig ser a la Fira de La Candelera a Molins de Rei, Baix Llobregat. Va ser un matí esplèndid. Primer dia de febrer, fred, humitat alta, plugims i finalment pluja. La Fira et dona la oportunitat de passejar, badar, conversar, descobrir, comprar, beure, menjar, trobar amics. Des de Berga un matalasser picant la llana i fent-la voleiar. Per fí he trobat una persona que estima el seu ofici i podré renovar els meus coixins de llana. Una llana que té molts anys, molts. Més de seixanta. A casa els matalassos eren de llana i com el terrat era gran, espaiós, el matalasser de més amunt de casa venia a picar la llana, a rentar-la i cada any teníem el matalàs nou. També la descoberta d’un molí d’oli al Penedès, no gaire lluny de casa. Un oli que vaig tastar, verge, d’arbequines, i quatre agricultors joves del Baix Llobregat que han fet pinya per vendre les seves hortalisses i productes, i mira que feia goig tot el que ens presentaven! Uns ganivets de cuina, sí, els que fan a Solsona. I planters a dojo. Un dia profitós, un dia de fira.

I mentre vaig escrivint, la sorpresa, la merla ha tornat. Encara no és dalt de l’arbre davant del meu balconet. La sento lluny i em pregunto, ha trobat un lloc millor,? No vindrà tots els matins a fer-se notar ? No podré escoltar el seu cant ? Tot just ha començat febrer, donem-li temps. Ara he de treure i guardar el pessebre fins el dia de Santa Llúcia de 2014. És la tradició, el que sempre he vist fer a casa.

I enguany coincideix amb l’Any Nou a Viêt Nam. L’any del cavall, els que córren, els ràpids, els bellugadissos, els intel.ligents, això diuen. I les mimoses comencen a florir. Tot comença, s’entreveu que la primavera no és gaire lluny. El fred, però, encara és viu.

I escolto novament ”La Flauta Màgica” de W.A. Mozart. La millor versió. La pel.lícula d’Ingmar Bergman i la podeu veure en la seva totalitat, si així ho voleu. És a YouTube.
Una meravella. I també llegeixo Màrius Torres. Puc esperar més en aquest dia de fred viu de La Candelera ? Sí, m’oblidava, he fet Skype amb una persona que viu en un lloc del món vuit hores abans !

Mozart

Enduts d’un ritme fàcil i profund,
també els nostres compassos voldríen, un a un,
volar i somriure.
També la nostra llei és una gràcia ardent,
ala d’un ordre en moviment,
ràpida, lliure …
Potser la nostra vida sigui un mal instrument,
però és música, viure !