Avui: Eleccions a Birmània – Els col.legis electorals ja han tancat portes.
Fa poc més d’una hora que els col.legis han tancat portes. Una primera estimació diuen que hi han participat el 80% del cens electoral, però és difícil de confirmar-ho, donat que hi han poblets situats en llocs molt i molt al.lunyats i de difícil accés.
La gent fent cues molt nerviosa, perque no saben si podran entrar a votar passades les 4 de la tarda quan tanquin. Se’ls informa que no marxin, perque tenen tot el dret d’entrar si encara estan fent cua. El sistema és complex, molt. Quan algú surt havent votat, la gent de la cua li pregunten: Ho has aconseguit ? Has pogut exercir el teu dret ?
Molta gent gran vol anar personalment a votar i no fer-ho amb el sistema de ‘vot avançat’, perque saben de les tupinades anteriors. A la xarxa s’ha extès la fotografia del nét de l’anterior president i militar, el General Than Shwe, votant tranquil.lament a casa seva.
Els més de 100 habitants amb dret a vot del poblet de Thakeikyia, divisió de Mandalay, no han pogut votar. L’administrador-alcalde els ha informat que han d’anar a Nyaunglaybin, a 15 kms. Al seu poble no han posat ni mesa, ni llista, ni urnes. L’administrador-alcalde adueix que no va rebre les llistes fins el dia abans, i no podia organitzar-ho tot. Tots han marxat al poble a 15 kms més al sud. Han fet cua. Han entrat i tampoc han pogut votar. No teníen ni llista ni cens perque ho poguéssin fer.
He trobat aquesta fotografia de les eleccions de l’any 1960, les últimes diguem democràtiques i lliures, i que van guanyar els militars amb el General Ne Win al capdavant, presumpte responsable de l’assassinat del General Aung San, pare d’Aung San Suu Kyi i de la independència del seu país, davant els seus colonitzadors, la Gran Bretanya.
Avui molta gent gran ha anat a votar novament, després de fer-ho l’any 1960 i l’any 1990. I és aquesta gent que dubta de veure per fí un govern presidit per civils i no militars, de gaudir de llibertat, de no tenir ja més por, i de veure com les finestres s’obren d’una vegada a la veritable democràcia. Dubten, i tenen raons per fer-ho.
El recompte serà llarg, molt llarg. El poble birmà manté la seva esperança d’un país nou. Un primer pas important, després de patir més de seixanta anys de dictadures militars. Pel que em diuen, han perdut la por. Esperarem els resultats.
Espero Roser que aquest cop se’n puguin ensortir, tant com nosaltres també ho esperem aquí al nostre país. Tot plegat és ben difícil.
Per cert, Roser, la darrera vegada que et vaig voler enviar un mail em va tornar rebutjat… No sé si has cambiat de mail? Me’l pots recordar altre cop? Gràcies