Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Avui el Monty ha anat a dormir. 1998-2014.

 

DSCN8308

 

El meu desconsol es gran. Han estat 16 anys i mig amb el Monty al costat, sota el llit, darrera la porta, dins el cotxe, corrent per les valls d’Oô, Gavarnie, Banheres, per les platges d’eu Moll de Pollença, pels boscos del Montseny, per Collcerola, pels carrers del barri, viatjant en el barco camí de Mallorca, per terres de Terol, del País Valencià (Comtat, Marina Alta, Baix Maestrat), del Vallès, la Garrotxa, de Catalunya Nord. Ens ha acompanyat, en els moments feliços i en els tristos. Ell sempre ha estat al nostre costat.

Sí, vaig decidir, i he passat un veritable tràngol. I el Monty dormirà al peu del Turó de l’Home, sota un lledoner.

Un matí difícil, i torno a casa i el Monty ja no hi és per mirar-me. El bol del menjar i de l’aigua són encara al seu lloc. I els bocins de pernilet que encara tinc a la nevera ?

Fotografia: Monty al Port de Balès. Hautes-Pyrennées. RG. Estiu 2008.

 

 


  1. Farà més frondós el lledoner. T’acompanyarà als mateixos llocs in memoriam. Potser algun dia descansi en terra catalana independent i sabrà que tu has lluitat per a que així siga. Abraçada de conhort

    1. Gràcies per les teves paraules. El raconet fufluner és un bon lloc per a ell i sí, aviat serà en terra catalana independent. Li vam fer un llitet amb fulles de lliri i romaní florit.

  2. Em sap molt de greu Roser, per tu i per ell. Sé molt bé (i massa cops ho he sabut) què és perdre aquests amics incondicionals que ens ho donen tot sense demanar res, sempre al nostre costat, fins i tot quan nosaltres no podem ser amb ells.

    Les estimacions no entenen d’especies, són universals. Els ulls del Monty ja no veien, però ens miraven igual. Potser les seves oïdes ja no hi eren, però ens sentia igual. Només li vaig veure un cop, i em va omplir de tendresa, vellet com era, i carinyós.

    Descansi en pau, i ànim Roser, junts us heu donat tot el que calia.

    Petons i una abraçada.

    1. Gràcies Belén. És en un lloc preciós, en un raconet del Montseny. Li vam fer un llitet amb fulles de lliri i romaní florit. Els seus ulls ja no veien, però era al nostre costat fins l’últim moment. És dur, molt dur.

    1. Gràcies Jaume. Aquell 12 de setembre ja el vas veure …. no va ser un molt bon dia per a ell. Ara ha tornat a la terra, una terra catalana que aviat serà independent.

Respon a josepselva Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.