Avui el Monty ha anat a dormir. 1998-2014.
El meu desconsol es gran. Han estat 16 anys i mig amb el Monty al costat, sota el llit, darrera la porta, dins el cotxe, corrent per les valls d’Oô, Gavarnie, Banheres, per les platges d’eu Moll de Pollença, pels boscos del Montseny, per Collcerola, pels carrers del barri, viatjant en el barco camí de Mallorca, per terres de Terol, del País Valencià (Comtat, Marina Alta, Baix Maestrat), del Vallès, la Garrotxa, de Catalunya Nord. Ens ha acompanyat, en els moments feliços i en els tristos. Ell sempre ha estat al nostre costat.
Sí, vaig decidir, i he passat un veritable tràngol. I el Monty dormirà al peu del Turó de l’Home, sota un lledoner.
Un matí difícil, i torno a casa i el Monty ja no hi és per mirar-me. El bol del menjar i de l’aigua són encara al seu lloc. I els bocins de pernilet que encara tinc a la nevera ?
Fotografia: Monty al Port de Balès. Hautes-Pyrennées. RG. Estiu 2008.
Ho sent molt. Se’l veia ja fotudet l’altre dia.
Una besadeta.
Gràcies Josep. Sí, aquell dia no va ser un dels millors del Monty.
Farà més frondós el lledoner. T’acompanyarà als mateixos llocs in memoriam. Potser algun dia descansi en terra catalana independent i sabrà que tu has lluitat per a que així siga. Abraçada de conhort
Gràcies per les teves paraules. El raconet fufluner és un bon lloc per a ell i sí, aviat serà en terra catalana independent. Li vam fer un llitet amb fulles de lliri i romaní florit.
Em sap greu Roser, per tu, es clar. Els afectes són una part del nostre arrelament, però de tant en tant cal fer poda i aclarir el bosc.
Els afectes han estat. Molts anys. I la vida segeuix el seu curs i tornem a la terra, que aviat serà independent. Gràcies Josep.
Em sap molt de greu Roser, per tu i per ell. Sé molt bé (i massa cops ho he sabut) què és perdre aquests amics incondicionals que ens ho donen tot sense demanar res, sempre al nostre costat, fins i tot quan nosaltres no podem ser amb ells.
Les estimacions no entenen d’especies, són universals. Els ulls del Monty ja no veien, però ens miraven igual. Potser les seves oïdes ja no hi eren, però ens sentia igual. Només li vaig veure un cop, i em va omplir de tendresa, vellet com era, i carinyós.
Descansi en pau, i ànim Roser, junts us heu donat tot el que calia.
Petons i una abraçada.
Gràcies Belén. És en un lloc preciós, en un raconet del Montseny. Li vam fer un llitet amb fulles de lliri i romaní florit. Els seus ulls ja no veien, però era al nostre costat fins l’últim moment. És dur, molt dur.
Em sap molt de greu. Pobret Monty.
Una abraçada Roser.
Gràcies Jaume. Aquell 12 de setembre ja el vas veure …. no va ser un molt bon dia per a ell. Ara ha tornat a la terra, una terra catalana que aviat serà independent.
Em sap molt greu, Roser. Una abraçada!
Gràcies Mònica. Tothom tornem a la terra i ara està en un raconet del Montseny, terra catalana que aviat serà independent. Encara no ho he paït.