Avui: Dia de la dona treballadora
Arribada de Viêt Nam tot just fa dos dies i encara intentant adaptar-me als nous horaris. Un apunt ras i curt: El meu homenatge a totes les dones treballadores del món, que són moltes, i sempre (poquissimes excepcions) discriminades en el món laboral fent la mateixa feina, més o millor, que els homes.
I viatges i coneixes altres cultures i sempre veus les dones que tiren del carro i tot funciona, però el poder és dels homes.
A casa les dones sempre han treballat. Ha estat un fet normal. Feiem pinya. Però sí que vull recordar en aquest apunt la meva primera feina quan només tenia 16 anys ….. Una empresa textil del carrer Trafalgar. Lloc de feina: administrativa. Arribo puntual el primer dia a les 8 del matí. Em diuen que el meu cap no ha arribat encara i que esperi, però mentre podria ”escombrar el despatx i netejar la taula” …… En aquest racó tens el cubell d’aigua i l’escombra. Vaig córrer, i vaig marxar plorant. A casa es van sorprendre de veure’m. Els vaig explicar i ho van entendre perfectament. No hi vaig tornar.
Fotografies: Dones treballadores de Birmània/Myanmar i Viêt Nam. RG.
Benvinguda, Roser. La dona és i ha estat el motor de la vida, tira del carro i aguanta el món. Abraçada
I contenta de llegir-te ! Un dia lluminós i clar. Abraçada.
Hola Roser! Deus haver arribat amb les piles força carregades. Aquí seguim igual, no t’has perdut gran cosa. És qüestió d’anar fent de formigueta. Ja ens trobarem algun dia pel barri.
La teva anècdota de feina l’he comprès pefectament. Jo en tinc una de semblant i vaig estripar un contracte indefinit quan ja era difícil d’aconseguir-los. Una abraçada